Temari de proves selectives 2026 19 Alteracions de termes municipals. Legislació bàsica i legislació autonòmica Tal com estableix l’article 13 LRBRL, la creació o la supressió de municipis, així com l’alteració de termes municipals, són regulades per la legislació de les CCAA sobre règim local. També cal tenir en compte que, en la distribució competencial formalitzada pels articles 148 i 149 CE, s’estableix que les Comunitats Autònomes poden assumir competències en matèria d’alteracions dels termes municipals (article 148.1.2 CE). Això no obstant, l’article 149.1.18 CE manifesta que correspon a l’Estat la fixació de les bases del règim jurídic de les Administracions Públiques, és a dir, que les CCAA poden assumir la competència per desenvolupar aquesta legislació bàsica. Segons les sentències del Tribunal Constitucional 69/1988, 227/1988 i 50/1999, es tracta de fixar uns criteris d’aplicació general en tot el territori de l’Estat amb els quals s’asseguri un referent normatiu comú a partir del qual cada CA, en defensa del seu propi interès general, pugui establir les peculiaritats que li convinguin. En aquest sentit, l’EAC preveu, en l’article 151.b, que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva sobre organització territorial, cosa que inclou la creació, la supressió i l’alteració dels termes, tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior. Això no obstant, la LRBRL estableix dues condicions que la legislació autonòmica ha de respectar: • La creació de nous municipis només es pot materialitzar sobre la base de nuclis de població territorialment diferenciats i sempre que els municipis resultants tinguin recursos suficients per complir les competències municipals i que la nova organització no suposi una disminució de la qualitat dels serveis que s’han estat prestant. • En cap cas l’alteració de termes municipals no pot suposar la modificació dels límits provincials. Pel que fa als requisits de procediment, la mateixa Llei determina que s’ha d’atorgar audiència als municipis i que és preceptiu l’informe del Consell d’Estat o de l’òrgan consultiu corresponent de les CCAA i donar-ne compte a l’AGE. El conjunt de la normativa estatal en aquest punt el constitueixen els articles 13 i 14 LRBRL i els articles 2 i següents TRRL. El TRLMC concreta aquesta regulació per a la Comunitat Autònoma de Catalunya en els articles 12 i següents. D’altra banda, a Catalunya també cal tenir en compte el Decret 244/2007, de 6 de novembre, regulador de la constitució i la demarcació territorial dels municipis, les entitats municipals descentralitzades i les mancomunitats, que regula, en els articles 3 a 20, l’alteració dels termes municipals. Aquestes disposicions —l’article 12 TRLMC i l’article 3 del Decret 244/2007— estableixen que el terme municipal pot ser alterat: • Per agregació total d’un municipi o diversos municipis a un altre de limítrof, al qual s’incorpora o s’incorporen. • Per fusió de dos o més municipis limítrofs per constituir-ne un de nou. • Per segregació de part d’un municipi o de diversos municipis per constituir-ne un d’independent. • Per segregació de part d’un municipi o de diversos municipis per agregar-se a un altre. Això no obstant, cap alteració no pot donar lloc a un terme municipal discontinu.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=