Temari de proves selectives 2026 237 c. Llicències il·legals En el supòsit d’una actuació emparada en llicència o en ordre d’execució il·legal, cal abordar el tràmit de revisió de l’acte administratiu de forma prèvia a l’ordre de reposició de la realitat física o jurídica alterada: articles 130 i següents RPLU. Aquests procediments són el de revisió d’actes nuls (LPAC) per vici de nul·litat —a més dels previstos en la LPAC, específicament l’article 210 TRLUC en matèria urbanística— i el de revisió d’actes anul·lables (LPAC) per vici d’anul·labilitat. d. Ordres de suspensió d’obres i llicències En cas de revisió d’ofici de la llicència o ordre d’execució, si les obres estan en curs d’execució, l’òrgan competent, simultàniament a la incoació del procediment de revisió, ha de suspendre l’executivitat de l’acte administratiu i ha d’ordenar la suspensió o la paralització immediata de les obres. L’article 209 TRLUC estableix que la suspensió d’efectes de llicències atorgades i la incoació dels expedients de revisió administrativa comporta la suspensió de la tramitació de les cèdules d’habitabilitat i de les llicències de primera ocupació. Un cop anul·lada una llicència o una ordre d’execució, l’òrgan competent ha d’adoptar les mesures de restauració corresponents. L’ajuntament ha d’acordar, si escau, mitjançant el pertinent procediment de restauració de la realitat física alterada, l’enderrocament de les obres dutes a terme, sempre sens perjudici de les responsabilitats que siguin exigibles. La jurisprudència del Tribunal Suprem fa una interpretació cautelosa i restrictiva de la facultat d’ordenar l’enderrocament d’allò que s’ha construït sense ajustar-se a l’ordenament jurídic i advoca per l’aplicació del principi de proporcionalitat. La demolició no té caràcter sancionador, de manera que no ha d’anar precedida de la formulació del corresponent plec de càrrecs, i l’apreciació de la prescripció de la infracció tampoc no pot constituir obstacle per a l’adopció i la pervivència de la decisió que imposa l’obligació d’enderrocar allò que s’ha realitzat indegudament (STS de 21 de febrer de 2000). L’article 210 TRLUC diu que els actes de parcel·lació, urbanització, edificació i ús del sòl i del subsol que es duguin a terme en terrenys qualificats en el planejament de zones verdes públiques o espais lliures públics amb llicència il·legal o sense ordre d’execució, i també els que es facin en terrenys classificats com a sòl no urbanitzable protegit, són actes nuls de ple dret i, per tant, l’acció de restauració no prescriu. INFRACCIONS I SANCIONS URBANÍSTIQUES. CLASSIFICACIÓ. PERSONES RESPONSABLES El procediment sancionador es dirigeix estrictament a penalitzar els responsables acreditats d’una infracció urbanística, sens perjudici de les mesures de restauració de la legalitat urbanística i de la possible exigència d’indemnització pels danys i perjudicis causats a l’Administració o a tercers. Des d’un punt de vista procedimental, ha de respectar els principis i el plus de garanties que caracteritzen l’exercici de la potestat sancionadora (articles 24 i 25 CE i articles 63 i 64 LPAC). L’article 200.1 TRLUC remet al procediment sancionador bàsic que s’estableix per a les Administracions Públiques en la LPAC, amb les especificacions assenyalades en aquesta llei.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=