Temari de proves selectives 2026 25 • Número del DNI o, si es tracta d’estrangers. • Número de la targeta de residència en vigor expedida per les autoritats espanyoles o, en cas que no se’n tingui, núm. acreditatiu de la identitat o el passaport en vigor, expedit per les autoritats del país de procedència, si es tracta de ciutadans nacionals d’estats membres de la UE, d’altres estats que formen part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu o d’estats als quals, en virtut d’un conveni internacional, s’estengui el règim jurídic previst per als ciutadans dels estats esmentats. • Número d’identificació d’estranger que consti en el document en vigor expedit per les autoritats espanyoles o, si no se n’és titular, núm. de passaport en vigor expedit per les autoritats del país de procedència si es tracta de ciutadans nacionals d’estats no compresos en l’incís anterior, llevat que, en virtut d’un tractat o acord internacional, gaudeixin d’un règim específic d’exempció de visat en matèria de petit tràfic fronterer amb el municipi en què es pretengui l’empadronament, cas en què s’exigeix el corresponent visat. • Certificat o títol escolar o acadèmic, si escau. • Altres dades que puguin ser necessàries per elaborar el cens electoral, sempre que es garanteixi el respecte pels drets fonamentals reconeguts en la Constitució. Les dades que figuren en el padró són secretes i només poden ser cedides a altres Administracions Públiques que ho sol·licitin, sense consentiment previ de l’afectat, quan els siguin necessàries per a l’exercici de les seves respectives competències i, exclusivament, per a assumptes en què la residència o el domicili siguin dades rellevants. També poden ser sol·licitades i lliurades per elaborar estadístiques oficials (sotmeses al secret estadístic). Fora d’aquests supòsits, les dades són confidencials i l’accés es regeix per la LOPDYGDPP i per la disposició addicional 7a LRBRL, que preveu la possibilitat d’accés de la Direcció General de Policia a les dades d’inscripció patronal dels estrangers existents en els padrons municipals, preferentment per via telemàtica i amb les màximes mesures de seguretat a fi de garantir el compliment de la legislació de dades de caràcter personal. A Catalunya regeix també la Llei 32/2010, d’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. D’acord amb el que preveuen l’article 17 LRBRL i l’article 42 TRLMC, la formació, el manteniment i la custòdia del padró municipal amb mitjans informàtics corresponen a l’ajuntament (l’article 42 afegeix que els consells comarcals poden assumir la gestió informatitzada del padró dels ajuntaments que ho demanin per incapacitat econòmica). Amb aquesta finalitat, els diferents organismes de l’Administració General de l’Estat han de remetre periòdicament a cada ajuntament informació de les variacions de les dades dels seus veïns que, amb caràcter obligatori, han de figurar en el padró municipal. Així mateix, els ajuntaments han de dur a terme les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els padrons a fi que les dades registrades concordin amb la realitat. Els ajuntaments han de remetre les dades dels padrons a l’INE perquè es puguin coordinar els padrons de tots els municipis i s’evitin els errors i les duplicitats inherents a la gestió individualitzada del padró. Amb aquesta finalitat es crea el Consell d’Empadronament, adscrit al Ministeri d’Economia i Hisenda, com a òrgan de col·laboració entre l’Estat i les entitats locals. En cas d’incompliment municipal de l’obligació de mantenir actualitzat el padró, l’article 60 LRBRL preveu la possibilitat de l’execució substitutòria estatal (adoptar les mesures necessàries perquè es compleixi l’obligació, en substitució de les EELL i amb càrrec a aquestes).
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=