Temari de proves selectives 2026 31 • Si cap no obté la majoria absoluta, és proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut un nombre de vots populars més elevat en el corresponent municipi. En cas d’empat, es resol per sorteig. En els municipis d’entre cent i dos-cents cinquanta habitants, poden ser candidats a alcalde tots els regidors, i si algun candidat obté la majoria absoluta dels vots dels regidors, és proclamant electe. Si cap no obté aquesta majoria, és proclamat alcalde el regidor que ha obtingut més vots populars en les eleccions de regidors. Aquesta votació pot ser secreta si ho acorden la majoria absoluta dels regidors. Qui resulti proclamat alcalde ha de prendre possessió del càrrec davant el ple de la corporació, i l’ha de jurar o prometre abans no comenci l’exercici de les seves funcions. b. Cessament L’alcalde pot renunciar al càrrec sense perdre, per aquest motiu, la condició de regidor. La renúncia s’ha de fer efectiva per escrit davant el ple, que ha d’adoptar l’acord de coneixement en els deu dies següents. Si l’alcaldia queda vacant per renúncia, defunció o sentència ferma, s’ha de celebrar una sessió extraordinària per elegir un nou alcalde en el termini dels deu dies següents a aquell en què tingui lloc l’acceptació de la renúncia per part del ple, la defunció o la notificació de la sentència (article 40.5 ROF). Se’n resol la substitució per elecció, per majoria absoluta, entre els candidats que encapçalin les llistes. c. Destitució L’alcalde pot ser destituït del càrrec mitjançant moció de censura o si perd la qüestió de confiança, que planteja el mateix alcalde, segons el procediment establert en els articles 197 i 197 bis LOREG. D’acord amb aquesta regulació, l’alcalde pot ser destituït mitjançant una moció de censura presentada per, almenys, la majoria absoluta dels membres legals de la corporació. Aquesta moció ha d’incloure un candidat a l’alcaldia, que pot ser qualsevol regidor que accepti expressament la candidatura en el mateix escrit de la moció. El document de la moció ha d’anar signat, amb signatures autenticades per notari o pel secretari general de la corporació, i ha de presentar-se davant d’aquest últim, que certificarà si es compleixen els requisits. Un cop validada, la moció s’inscriu en el registre general i es convoca automàticament el ple per a les 12 hores del desè dia hàbil següent al registre. El secretari ho ha de notificar a tots els membres de la corporació, amb indicació de la data i l’hora. El ple per debatre la moció és presidit per una mesa d’edat, composta pel regidor de més edat i el de menys edat presents (exclosos l’alcalde i el candidat), i com a secretari actua el de la corporació. Aquesta mesa només llegeix la moció i comprova que continuen complint-se els requisits formals, dona la paraula breument al candidat, a l’alcalde i als portaveus i després sotmet la moció a votació. Segons la doctrina constitucional, han estat declarats inconstitucionals i nuls el segon i tercer paràgraf de l’apartat 1.a) d’aquest article, relatius a l’increment de la majoria exigida quan algun proponent hagi estat del mateix grup polític que l’alcalde —STC 134/2025, de 10 de juny i STC 151/2017, de 21 de desembre. Cap regidor no pot signar més d’una moció de censura durant el mandat, excepte en cas de mocions no tramitades pel fet de no haver complert els requisits formals d’autenticació 1. La dimissió sobrevinguda de l’alcalde no suspèn el procediment de votació. En municipis de règim de concejo abierto (consell obert), les referències a regidors s’entenen fetes als electors del cens, i el candidat pot ser qualsevol elector resident amb dret de sufragi passiu. El ple equival a l’assemblea veïnal, i la notificació, a un anunci als veïns. Només l’alcalde i el candidat poden intervenir en la sessió.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=