Temari de proves selectives 2026 40 D’altra banda, l’article 27 ROF preveu que, en la mesura de les disponibilitats funcionals de l’organització administrativa de l’entitat local, els diversos grups polítics han de disposar, a la seu de l’entitat, d’un espai per reunir-se de manera independent i rebre visites dels ciutadans. Així mateix, d’acord amb el segon incís de l’article 73.3 LRBRL, el ple, amb càrrec als pressupostos anuals, pot assignar als grups una dotació econòmica, que ha de tenir un component fix, idèntic per a tots els grups, i un de variable, en funció del nombre de membres de cadascun, sense que pugui destinar-se al pagament de remuneracions de personal de cap tipus al servei de la corporació o a l’adquisició de béns. Els regidors que no quedin integrats en un grup són automàticament incorporats en el grup mixt, però no els regidors que abandonin el grup format per la candidatura per la qual s’han presentat a les eleccions locals, que queden com a regidors no adscrits. En tot cas, mantenen els deures i els drets individuals, inclosos els de caràcter econòmic i material, i participen en les activitats de l’ajuntament de forma anàloga a la resta de regidors. LA PARTICIPACIÓ VEÏNAL EN LA GESTIÓ MUNICIPAL En termes generals, tant els articles 9.2 i 23 de la Constitució com l’article 69 LRBRL estableixen el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics. Com resumeix Judith Gifreu, la doctrina ha sistematitzat la participació ciutadana bàsicament en dues dimensions: • La participació orgànica, basada en la incorporació del ciutadà als òrgans formalitzats que l’Administració crea amb aquesta finalitat. • La participació funcional, que no implica la incorporació a un determinat òrgan administratiu. Per exemple, la denúncia o l’exercici d’accions populars o públiques. García de Enterría hi afegeix la participació cooperativa, en què el subjecte actua amb caràcter privat, sense integrar-se en l’organització ni exercir funcions materialment administratives. LA PARTICIPACIÓ ORGÀNICA Se’n distingeixen dues fórmules: la dels òrgans de participació sectorial, regulats en els articles 62 TRLMC i 130 i 131 ROF —ja s’han vist—, com els consells municipals de medi ambient, esports o cultura i els consells assessors urbanístics, etc., i la dels òrgans de participació territorial, regulats en els articles 24 LRBRL i 64 TRLMC i que són referits, en els articles 128 i 129 ROF, com a “juntes municipals de districte”. Dins aquests organismes de caràcter territorial desconcentrat es podrien diferenciar encara dos grups, segons si la fórmula articula o no la totalitat del terme municipal. Així, hi ha, d’una banda, municipis amb un terme municipal uniforme que s’estructura totalment de forma desconcentrada, com, per exemple, els districtes de la ciutat de Barcelona, i, de l’altra, municipis amb un o diversos nuclis de població separats del centre urbà i on només aquest nucli o nuclis s’estructuren de forma desconcentrada, si bé no poden
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=