Temari de proves selectives 2026 43 A Catalunya s’exigeix que l’acord de l’ajuntament s’adopti en el termini de dos mesos des de la petició dels veïns. El Govern ha de resoldre el procediment en el termini de tres mesos des de la tramesa de l’acord municipal, i la manca de resolució expressa en aquest termini produeix efectes estimatoris de la petició. La principal diferència entre el règim de consell obert i el règim ordinari en els ajuntaments es troba en l’àmbit de l’organització. En el primer, el govern i l’administració municipal corresponen a l’alcalde i a una assemblea veïnal, que n’ajusten el funcionament als usos, al costum i a les tradicions locals, o, en cas que no n’hi hagi, al que estableixen la LRBRL i les lleis de la CA sobre règim local. L’alcalde és elegit directament pels veïns a través d’un sistema majoritari (article 179.2 LOREG) i l’assemblea veïnal la constitueixen tots els electors del municipi (veïns majors d’edat amb dret a sufragi actiu i inscrits en el padró municipal). Així mateix, l’alcalde pot designar fins a un màxim de tres tinents d’alcalde d’entre els electors del municipi. Aquesta assemblea veïnal (que a Catalunya s’anomena “consell general”) s’ha de reunir, com a mínim, cada tres mesos i quan ho decideixi l’alcalde o ho sol·liciti la quarta part, com a mínim, dels veïns, per tractar de tots els assumptes d’interès del municipi. S’hi aplica de forma supletòria el règim general que la legislació de règim local estableix per al ple. Altres règims especials L’article 30 LRBRL estableix que les lleis autonòmiques de règim local poden establir règims especials per a municipis petits o de caràcter rural i per als que tenen altres característiques que ho fan aconsellable, com un caràcter historicoartístic o el predomini d’activitats turístiques, industrials, mineres i altres de semblants. L’article 72 TRLMC diu que són règims especials: • Els que funcionen en règim de consell obert. • Els de muntanya. • Els turístics. • Els historicoartístics. • Els industrials. Segons l’article 72.4, el fet que un municipi sigui qualificat de règim especial és rellevant a l’efecte de la fixació dels criteris per a la distribució del fons de cooperació local, ja que respon a l’exigència d’atendre responsabilitats més grans i la pèrdua de capacitat financera que es pot derivar de l’aplicació de les normes que afecten singularment els municipis de règim especial. El Departament de Presidència ha de portar un registre en què s’han d’inscriure, d’ofici o a iniciativa municipal, els municipis de règim especial, previ informe de la Comissió de Delimitació Territorial i de la Comissió Jurídica Assessora. Finalment, l’article 78 remet al règim jurídic especial establert en la Llei de la Carta Municipal de Barcelona.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=