Temari de proves selectives 2026 50 COMPETÈNCIES IMPRÒPIES Amb l’entrada en vigor de la Llei 27/2013 i les reformes posteriors, es limita estrictament l’assumpció municipal de competències que no siguin pròpies ni delegades. Només es poden exercir competències impròpies si no es posa en risc la sostenibilitat financera de la hisenda municipal, en cap cas si hi ha execució simultània d’una mateixa competència amb una altra Administració, i prèvia emissió d’informes vinculants d’inexistència de duplicitats. Aquest límit normatiu respon a la doctrina constitucional (per ex., STC 41/2016), que prohibeix l’exercici de competències alienes o complementàries si la llei no ho habilita i sempre que no es provoqui solapament ni increment de la despesa pública global. Així doncs, les anomenades “competències complementàries” han desaparegut. Fins a l’aprovació de la LRSAL, l’article 28 LRBRL (segons la redacció anterior a la modificació efectuada per la LRSAL) facultava els municipis per exercir competències complementàries de les pròpies d’altres Administracions Públiques, i que, en molts supòsits, havien de compartir en àmbits sectorials com l’educació, la cultura, la promoció de la dona, l’habitatge i la sanitat. L’article 71 TRLMC ampliava la relació de matèries que contenia aquest article: • Educació. • Cultura, joventut i esport. • Promoció de la dona. • Habitatge. • Sanitat. • Protecció del medi. • L’ocupació i la lluita contra l’atur. • Els arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris de música i els centres de belles arts. • El foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d’interès agrari. L’article 28 LRBRL (actualment té una altra redacció) va ser derogat per la LRSAL, atès que un dels objectius de l’esmentada llei era evitar les duplicitats i els solapaments de competències entre les EELL i les altres AAPP, sota el paraigua del que s’anomenava “exercici de competències concurrents“, que feia possible que alguns ajuntaments exercissin competències que no tenien delegades ni legalment atribuïdes. Per evitar aquests inconvenients, la LRSAL va enumerar les competències municipals pròpies que han de ser exercides en tot cas, i es va establir una reserva formal de llei per determinar-les, així com una sèrie de garanties per concretar-les i exercir-les. Alhora, va fixar unes competències susceptibles de delegació per part de l’Estat i les CCAA. En conseqüència, les EELL només poden exercir competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació quan no es posin en risc la sostenibilitat financera ni l’estabilitat pressupostària de la hisenda municipal, d’acord amb els requeriments de la legislació sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i no s’incorri en un supòsit d’execució simultània de la competència amb una altra Administració Pública. La sostenibilitat financera com a fet determinant per a l’atribució de competències als municipis La LRBRL supedita l’exercici de les competències de les EELL a la sostenibilitat financera en un sentit literal: no poden assumir cap competència si no estan segures que disposen dels recursos econòmics necessaris per costejar-la.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=