Temari de proves selectives 2026 127 La Llei 9/1993 de patrimoni cultural català preveu el pagament amb béns integrants del patrimoni cultural (art. 58), igual que la Llei 16/1985 de patrimoni històric espanyol (art. 73). No es pot admetre el pagament amb espècie en els supòsits en què, d’acord amb l’article 65.2 LGT, els deutes tributaris tinguin la condició de no ajornables. Igualment, les sol·licituds de pagament en espècie no es poden admetre en els casos previstos en l’article 40.2 RGR: a) Quan la sol·licitud no vagi acompanyada de la documentació acreditativa de la inscripció dels béns en el registre general de béns d’interès cultural o de la seva inclusió en l’inventari general, i es consideri que el bé ofert, per la seva pròpia naturalesa, no té les característiques més bàsiques per poder formar part del PHE b) Quan el deute hagi de ser declarat mitjançant autoliquidació i aquesta no hagi estat objecte de presentació amb anterioritat, o conjuntament, amb la sol·licitud de pagaments en espècie. c) Quan l’autoliquidació hagi estat presentada havent-se iniciat amb anterioritat un procediment d’inspecció que ha quedat suspès d’acord amb el que es preveu en l’article 150.3.a LGT, sempre que la sol·licitud de pagament en espècie es refereixi a conceptes i períodes respecte als quals s’hagi remès coneixement a la jurisdicció competent o al ministeri fiscal. d) La presentació de sol·licituds de pagament en espècie reiteratives d’altres d’anteriors que hagin estat objecte de denegació prèvia n’implica la inadmissió quan no continguin modificacions substancials respecte a la sol·licitud prèviament denegada i, en particular, quan la reiteració tingui per finalitat dilatar, dificultar o impedir el desenvolupament de la gestió recaptatòria. La inadmissió ha de ser motivada i determina que la sol·licitud es tingui per no presentada amb caràcter general. Davant de l’acord d’inadmissió es pot interposar recurs o reclamació economicoadministrativa. La sol·licitud s’ha de presentar a l’òrgan de recaptació i ha d’anar acompanyada de la valoració dels béns i l’informe sobre l’interès d’acceptar aquesta forma de pagament, emesos per l’òrgan competent, o justificant d’haver-los sol·licitat. La sol·licitud presentada en període voluntari impedeix l’inici del període executiu, però no la meritació dels interessos de demora. La sol·licitud presentada en període executiu (abans de la notificació de l’acord d’alienació dels béns embargats) no té efectes suspensius. Això no obstant, l’òrgan de recaptació pot suspendre motivadament les actuacions d’alienació. - Terminis per al pagament D’acord amb l’article 62 LGT: “1. Els deutes tributaris resultants d’una autoliquidació s’han de pagar en els terminis que estableixi la normativa de cada tribut. 2. En el cas de deutes tributaris resultants de liquidacions practicades per l’Administració, el pagament en període voluntari s’ha de fer en els següents terminis: a. Si la notificació de la liquidació es fa entre els dies 1 i 15 de cada mes, des de la data de recepció de la notificació fins al dia 20 del mes següent, o si aquest dia no és hàbil, fins al dia hàbil immediatament següent. b. Si la notificació de la liquidació es fa entre els dies 16 i últim de cada mes, des de la data de recepció de la notificació fins al dia 5 del segon mes posterior o, si aquest dia no és hàbil, fins al dia hàbil immediatament següent.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=