Temari de proves selectives 2026 132 - Compensació a instància de l’obligat tributari: L’obligat tributari pot sol·licitar la compensació dels deutes tributaris que estiguin tant en període voluntari de pagament com en període executiu. La presentació d’una sol·licitud de compensació en període voluntari impedeix l’inici del període executiu del deute concurrent amb el crèdit ofert, però no la meritació de l’interès de demora que pugui procedir, si s’escau, fins a la data de reconeixement del crèdit. L’extinció del deute tributari es produeix en el moment de la presentació de la sol·licitud, o quan es compleixin els requisits exigits per als deutes i els crèdits si aquest moment és posterior a aquesta presentació. L’acord de compensació ha de declarar aquesta extinció. En comptabilitat cal fer els següents assentaments comptables, entre crèdits i deutes pressupostaris: - efectuar, en formalització, el cobrament del deutor amb el següent assentament: 557 (deure) a 430/431 (haver) - efectuar, en formalització, el pagament al creditor amb el següent assentament: 410/411 (deure) a 557 (haver) Aquests dos assentaments han de tenir el mateix import, perquè els comptes en formalització han d’estar sempre saldats. Quant a la diferència que es doni entre els imports a compensar, cal fer el següent assentament: Si el crèdit és > deute: acabar de pagar 410/411 (deure) a 57 (haver) Si el deute és > crèdit: acabar de cobrar 57 (deure) a 430/431 (haver)
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=