Temari de proves selectives 2026 163 Principis Del marc legal esmentat se’n desprenen els principis informadors de l’activitat pressupostària de l’Administració: • Principi d’unitat En general, vol possibilitar el control de l’activitat financera, i posa de manifest la necessitat que tots els ingressos de l’EL figurin en un únic pressupost i es destinin indistintament al finançament de totes les despeses públiques. Dins aquest principi es poden distingir: o Generalitat. El pressupost de les EELL és únic. En aquest pressupost general s’hi han d’integrar el de la mateixa entitat, els dels OOAA que en depenen i els estats de previsió de despeses i ingressos de les societats mercantils amb capital social íntegrament públic (article 162 TRLHL). o Universalitat. El pressupost ha d’incloure la totalitat d’ingressos i despeses públics, amb el seu import íntegre. En conseqüència, l’executiu únicament pot disposar dels imports continguts en el pressupost, mentre que els ingressos tenen caràcter estimatiu i no vinculen l’òrgan de govern. Aquest principi ja és implícit en la definició del pressupost que ofereix l’art. 162.1 TRLRHL, en concret, en el concepte “expressió conjunta”, així com en la prohibició, continguda en l’art. 173 de la mateixa norma, d’acordar despeses sense crèdit pressupostari. o Unitat de caixa. Tots els fons, valors i efectes de les EELL, generats per operacions tant pressupostàries com extrapressupostàries, constitueixen la tresoreria de la respectiva entitat (art. 194.1 TRLRHL). Així mateix, l’art. 196.1.b) TRLRHL inclou, entre les funcions encomanades a la tresoreria de l’entitat local, la de servir el principi d’unitat de caixa mitjançant la centralització dels fons i els valors generats per les operacions pressupostàries i extrapressupostàries. o No afectació. Qualsevol dels ingressos dels ens públics s’ha d’utilitzar indistintament per finançar qualsevol de les despeses, per bé que, a la pràctica, hi ha ingressos amb finançament afectat, com les contribucions especials, les operacions de crèdit, algunes subvencions finalistes, etc. La doctrina sosté que aquest principi respon al principi de solidaritat i a la conveniència de jerarquitzar les necessitats públiques sense cap mena de condicionament, de manera que tots els recursos estiguin lliurement disponibles per finançar la despesa pública. • Principi d’equilibri Aquest principi opera en dos aspectes diferents: o El pressupost s’ha d’aprovar sense dèficit inicial, és a dir, hi ha d’haver equivalència entre ingressos i despeses, equivalència que s’ha de mantenir durant l’execució del pressupost. o Els ingressos ordinaris han de ser suficients per finançar la despesa pública ordinària. En conseqüència, els ingressos extraordinaris només es poden utilitzar per a actuacions extraordinàries o per fer inversions productores d’ingressos. • Principi d’especialitat Aquest principi suposa que les previsions destinades a una finalitat concreta només es poden destinar a aquesta finalitat. Es tracta de controlar l’autorització atorgada, mitjançant l’aprovació del pressupost, a l’òrgan de govern per dur a terme les diferents activitats que configuren els seus objectius polítics.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=