Temari de proves selectives 2026 177 La dotació assignada a cada aplicació pressupostària és el crèdit pressupostari, i representa l’import màxim que, per a l’exercici econòmic, es posa a disposició de l’autoritat competent a fi que atengui la cobertura de les necessitats tal com ha estat aprovada l’assignació. Per la seva part, les EELL de menys de 5.000 habitants poden presentar i executar els seus pressupostos amb aplicacions pressupostàries al nivell d’àrea de despesa (que inclou la codificació d’un dígit) i article (que inclou la codificació de dos dígits). En tot cas, han de trametre a l’AGE els pressupostos i les liquidacions amb el nivell de detall amb què els hagin presentat i aprovat (article 10). Alhora, l’article 7 disposa que el registre comptable dels crèdits, les modificacions i les operacions d’execució del pressupost s’han de realitzar, com a mínim, sobre l’aplicació pressupostària esmentada en l’article 6. Això no obstant, les EELL poden fer un seguiment amb més desglossament. En tot cas, segons el que disposa l’article 172.2 TRLHL, desenvolupat pels articles 25, 26, 28 i 29 RD 500/1990, el control fiscal de la despesa s’ha d’efectuar al nivell de vinculació jurídica dels crèdits pressupostaris que s’estableixi en l’entitat local. En resum, per poder realitzar vàlidament un pagament es necessita, sota pena de nul·litat, la prèvia existència de crèdit pressupostari específic i suficient corresponent a l’exercici en què s’assumeix. Es tracta de normes contundents, les quals, però, cal matisar a la pràctica, tant pel que fa a la nul·litat com al caràcter específic de la consignació, ja que han estat desvirtuades, en gran part, per les normes sobre la vinculació jurídica. El principi d’especialitat, malgrat la rigidesa, admet algun matís. D’una banda, la possibilitat de realitzar modificacions de crèdit en el pressupost, la qual és recollida en el mateix article 172 TRLRHL, per evitar situacions absurdes derivades de l’estricta aplicació de l’article. De l’altra, la utilització de nivells de vinculació jurídica dels crèdits pressupostaris superiors als especificats en el pressupost, en els termes establerts en els articles 172.2 TRLHL i 25.3 RD 500/1990, cosa que permet que el límit quantitatiu es fixi per sobre de les consignacions previstes en les diferents aplicacions pressupostàries. Finalment, respecte a l’especialitat temporal, l’autorització normativa prevista en els articles 176.2 TRLHL i 26.2 RD 500/1990 per aplicar als crèdits del pressupost vigent, en el moment del reconeixement, les obligacions derivades de la liquidació d’endarreriments a favor del personal, les obligacions derivades de compromisos de despeses degudament adquirides en exercicis anteriors i les obligacions reconegudes extrajudicialment. Cal afegir, respecte a la flexibilització del principi d’especialitat temporal, l’existència de les anomenades “despeses pluriennals”, regulades en l’art. 174 TRLHL. Situació dels crèdits de despeses Des del punt de vista de la seva disponibilitat, les diferents situacions en què es poden trobar els crèdits pressupostaris de despeses s’enumeren en l’article 30.1 RD 500/1990, segons el qual: “1. Els crèdits consignats en el Pressupost de despeses, així com els procedents de les modificacions pressupostàries a què es refereix l’article 34, es poden trobar, amb caràcter general, en qualsevol de les tres situacions següents: a. Crèdits disponibles. b. Crèdits retinguts pendents d’utilització. c. Crèdits no disponibles.”
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=