Temari de proves selectives 2026 190 Aquestes fases, desenvolupades en la secció primera del capítol III RD 500/1990, constitueixen un desglossament teòric del procediment que s’ha de seguir en l’execució de la despesa, però no és necessari que es realitzin sempre de forma successiva, ja que les EELL, tenint en compte la naturalesa de la despesa i els criteris d’economia i agilitat administrativa, poden fer ús del que preveu l’article 184.2 TRLRHL, això és, “incloure en un sol acte administratiu dues o més fases d’execució de les enumerades”. Fent servir aquesta remissió reglamentària, l’article 67 RD 500/1990 preveu que aquestes fases es puguin acumular de la manera següent: • Autorització i disposició (AD). • Autorització, disposició i reconeixement de l’obligació (ADO). a. Autorització de la despesa (fase A) L’autorització de la despesa queda regulada en els articles 54 i 55 RD 500/1990, que la defineixen com a aquell “acte mitjançant el qual s’acorda la realització d’una despesa determinada per una quantia certa o aproximada, i es reserva a aquest efecte la totalitat o part d’un crèdit pressupostari”. D’acord amb el segon apartat d’aquest article, amb l’autorització s’inicia el procediment d’execució de la despesa. Aquesta fase no implica relacions amb tercers aliens a l’entitat local, atès que es tracta d’una decisió de gastar que no suposa cap responsabilitat ni obligació davant de tercers, i que té com a resultat la reserva d’un crèdit a aquest efecte. És un acte de caràcter intern. En la mesura que no implica relacions amb tercers externs, és plenament revocable per l’Administració. Requisits • Determinació de l’objecte de la despesa. • S’ha d’acreditar l’existència prèvia de crèdit pressupostari específic i suficient. Així, els articles 172 i 173.5 TRLRHL estableixen, respectivament, el principi d’especialitat i la nul·litat de les despeses sense crèdit pressupostari. Segons l’article 173.5 TRLHL, no es poden adquirir compromisos de despeses per una quantia superior a l’import dels crèdits autoritzats en els estats de despeses, i són nuls de ple dret els acords, les resolucions i els actes administratius que infringeixin aquesta norma. • Retenció de crèdit. Es produeix automàticament quan l’Interventor expedeix la certificació d’existència de crèdit suficient per a l’autorització de la despesa de què es tracti. • Fiscalització prèvia de la intervenció. • L’ha d’acordar l’òrgan competent. Segons l’article 185.1 TRLRHL, “corresponen l’autorització i la disposició de les despeses al president o al ple de l’entitat d’acord amb l’atribució de competències que estableixi la normativa vigent”. b. Disposició o compromís de la despesa (fase D) Aquesta fase la constitueix, segons l’art. 56 RD 500/1990, l’acte en virtut del qual s’acorda, després dels tràmits legalment establerts, la realització de les despeses prèviament autoritzades per un import concret i determinat. Aquest acte té rellevància jurídica amb tercers, ja que vincula l’entitat local a la realització d’una despesa concreta i determinada tant pel que fa a la quantia com a les condicions d’execució.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=