Temari de proves selectives 2026 290 Preus públics Es regulen en els articles 41 a 47 TRLRHL, ambdós inclosos. Les EELL poden establir preus públics per la prestació de serveis o la realització d’activitats de competència local, sempre que no concorrin cap de les circumstàncies especificades en l’article 20.1.b) TLRHL, és a dir: • Que els serveis públics o les activitats administratives no siguin de sol·licitud o de recepció voluntària. • Que els serveis públics o les activitats administratives no siguin prestats o realitzats pel sector privat, perquè no impliquin intervenció en l’actuació dels particulars o qualsevol altra manifestació d’autoritat, o perquè no es tracti de serveis en què estigui establerta la reserva a favor de les entitats locals d’acord amb la normativa vigent —perquè, en cas contrari, seria una taxa. El TLRHL exclou de l’exigibilitat de preus públics els serveis i les activitats enumerats a l’article 21, una enumeració que la doctrina considera que s’hauria de fer extensiva a tot el servei municipal mínim i obligatori (article 26 LBRL). La doctrina, com especifica Ferreiro Lapatza, ha posat en relleu que no hi ha una diferència clara entre les taxes i els preus públics. Des del punt de vista dogmàtic, aquesta distinció rau en la configuració d’una taxa per la prestació pública imposada ex lege, mentre que els preus públics deriven d’obligacions nascudes d’un acord de voluntats. L’import ha de cobrir, com a mínim, el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada. Tanmateix, pot ser inferior a aquest cost si conflueixen raons socials, benèfiques, culturals o d’interès públic que així ho aconsellin. No es poden exigir preus públics pels serveis i les activitats detallats en l’article 21 TRLRHL, entre els quals hi ha: • Ensenyament en els nivells d’educació obligatòria. • Enllumenat de vies públiques. • Subministrament d’aigua en fonts públiques. L’establiment de preus públics com a recurs no tributari no s’ajusta al que preveu l’article 17 TRLRHL per a la imposició i l’ordenació de tributs locals per les ordenances locals, sinó que s’ha de fer mitjançant l’acord de l’òrgan competent de la corporació, el ple, tot i que és possible delegar-ho a la junta de govern local. El procediment queda previst en els articles 49 i 70.2 LRBRL respecte a l’elaboració, l’aprovació i la publicació de les ordenances generals. L’article 47 TRLRHL preveu que el ple de la corporació pot delegar a la junta de govern local la facultat per establir i modificar els preus públics, d’acord amb l’article 23.2.b) LRBRL. Import de multes i sancions Finalment, com a altres recursos de dret públic no tributaris de les entitats locals, d’acord amb l’article 2 TLRHL, es preveu el producte de les multes i les sancions que les EELL poden imposar en l’àmbit de les seves competències. La doctrina no entén el producte de les multes i les sancions com un recurs de les hisendes locals, sinó que simplement el defineix com a ingrés de dret públic, atès que el règim jurídic aplicable és públic i la finalitat per a la qual s’imposen és també sempre pública. En definitiva, no es tracta d’un ingrés amb finalitat financera i, per tant, no es desenvolupa en el TLRHL.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=