Temari de proves selectives 2026 82 Règim jurídic aplicable a la responsabilitat exigida per l’Administració als seus empleats Requisits subjectius a. Administració Pública: La competència per exigir responsabilitat en via administrativa correspon a la mateixa AP que ha patit el dany. Pel que fa a l’òrgan competent, la LRJSP es refereix “a l’òrgan competent per resoldre el procediment”, sense especificar-lo. En l’àmbit local, la LRBRL no preveu res, de manera que molts autors recondueixen aquesta competència a la clàusula residual de l’alcalde de l’art. 21.1.s) LRBRL, igual que l’art. 21 LRBRL atribueix a l’alcalde la superior direcció de tot el personal de la corporació. b. Responsables Les persones vinculades a l’Administració per una relació de serveis són responsables, sigui quin sigui el tipus de relació que les hi vincula, administrativa o laboral, sempre que els sigui imputable el dany produït i, a més, hagin pogut incórrer en dol, culpa o negligència greus determinants del dany. Requisits objectius D’acord amb els supòsits que preveu l’art. 36 LRJSP (danys i perjudicis a la mateixa Administració o a tercers), no és suficient que els danys siguin imputables a l’acció o l’omissió de les autoritats i els funcionaris, ni tampoc la simple negligència o falta normal de diligència, ja que és necessària la concurrència de dol, culpa o negligència greu. a. Valoració del dany L’article 36 LPAC preveu una sèrie de criteris que permeten valorar el grau de proporcionalitat en la participació del resultat danyós, sense que en cada cas s’hagi d’aplicar íntegrament a un únic subjecte el que prèviament ja ha estat quantificat i exigit totalment a l’AP. Es permet el repartiment de responsabilitat entre els serveis públics i l’autoritat o l’empleat públic que resultin imputats d’acord amb els criteris següents: Resultat danyós produït. Hi ha d’haver proporcionalitat entre el dany i el tipus d’activitat realitzada. Existència o no d’intencionalitat. En el cas que no hi concorri intencionalitat (dol), la Llei exigeix que almenys hi concorri culpa o negligència greu. Responsabilitat professional del personal. Aquest element només afecta el personal i no les autoritats. Es tenen en compte els coneixements que té el personal per raó de la seva professió amb la finalitat de verificar l’abast de la seva responsabilitat. b. Pagament de la indemnització a tercers Quan el dany s’hagi causat a tercers, perquè l’Administració pugui repercutir la indemnització contra l’autoritat o el personal al seu servei cal que prèviament l’hagi pagat al perjudicat. A més, es planteja el problema de fins a quin punt es pot discutir la quantia de la indemnització: quan ja ha estat revisada en un procediment judicial sobre el qual ha recaigut sentència ferma, sembla que s’ha de considerar homologada i que és impossible revisar-la. Així mateix, quan la indemnització simplement ha estat fixada per l’Administració i no ha estat impugnada, l’acte administratiu esdevé ferm. Això no obstant, cal que el responsable pugui qüestionar si la quantitat
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=