Temari de proves selectives 2026 103 a. Disposicions de caràcter general dictades per l’Administració S’inclouen els decrets legislatius, com concreta l’article 1 de la Llei, que estableix que els jutjats i els tribunals de l’ordre contenciós administratiu resolen les pretensions que es dedueixin en relació amb l’actuació de les Administracions Públiques subjecta al dret administratiu, les disposicions generals de rang inferior al de llei i els decrets legislatius quan superin els límits de la delegació. Aquesta impugnació es pot practicar mitjançant un recurs directe contra l’acord que els aprova o bé impugnant-ne els actes d’aplicació encara que l’anterior recurs directe no s’hagués interposat. Aquest darrer supòsit correspon a l’anomenat “recurs indirecte”, la interposició del qual no té termini de prescripció. En cas que s’estimi que el reglament és il·legal, és preceptiu declarar la nul·litat general del reglament si el tribunal ostenta la corresponent competència, o bé plantejar la qüestió d’il·legalitat, regulada en l’article 123 i següents de la Llei. b. Actes administratius, expressos o presumptes És el supòsit més corrent i més tradicional. Els únics actes administratius exclosos del recurs contenciós administratiu són els anomenats “actes consentits”, que, d’acord amb l’article 28 LJCA, són els “d’altres d’anteriors definitius i ferms i els confirmatoris d’actes consentits en no haver estat recorreguts en temps i forma”. c. Inactivitat material de l’Administració Supòsit delimitat en l’article 29 de la Llei, que estableix el següent: 1. Quan l’Administració, en virtut d’una disposició general que no requereixi actes d’aplicació o en virtut d’un acte, contracte o conveni administratiu, estigui obligada a realitzar una prestació concreta a favor d’una o diverses persones determinades, els qui hi tinguin dret poden reclamar a l’Administració el compliment d’aquesta obligació. Si, en el termini de tres mesos des de la data de la reclamació, l’Administració no ha donat compliment al que se sol·licita o no ha arribat a un acord amb els interessats, aquests poden deduir recurs contenciós administratiu contra la inactivitat de l’Administració. 2. Quan l’Administració no executi els seus actes ferms, els afectats poden sol·licitar-ne l’execució, i si l’execució no es produeix en el termini d’un mes des que ha estat sol·licitada, els sol·licitants poden formular recurs contenciós administratiu, que es tramita pel procediment abreujat regulat en l’article 78. d. Via de fet Aquest supòsit es refereix a qualsevol activitat material de l’Administració que afecti de fet qualsevol interessat i no sigui coberta per un acte administratiu previ. Article 30: En cas de via de fet, l’interessat pot formular un requeriment a l’Administració actuant i intimar-ne la cessació. Si aquesta intimació no fos formulada o no fos atesa dins els deu dies següents a la presentació del requeriment, pot deduir directament recurs contenciós administratiu. Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 31, el demandant pot pretendre la declaració de no conformitat a dret i, si escau, l’anul·lació dels actes i disposicions susceptibles de ser impugnats segons el capítol precedent. També pot pretendre el reconeixement d’una situació jurídica individualitzada i l’adopció de les mesures adequades per al ple restabliment d’aquesta situació, com ara la indemnització dels danys i els perjudicis, quan escaigui.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=