Temari de proves selectives 2026 104 D’altra banda, l’article 32 enuncia les pretensions pròpies de les accions contra la inactivitat de l’Administració i contra l’actuació material constitutiva de via de fet. En el primer cas, es demana “que es condemni l’Administració al compliment de les seves obligacions en els termes concrets en què estiguin establertes” pel títol jurídic de què es tracti —disposició legal, acte, contracte, conveni— o pel mateix acte administratiu dictat però no executat. En el segon cas —la via de fet—, l’actor pot pretendre que es declari contrària a dret la corresponent actuació material i que, consegüentment, s’ordeni el cessament d’aquesta actuació i s’adoptin, si escau, les altres mesures previstes en l’article 31.2, és a dir, el ple restabliment de la situació jurídica individualitzada mitjançant les mesures adequades. Per acabar, convé ressaltar que les pretensions de les parts, tant les de la part demandant com les de la demandada (normalment d’inadmissió o desestimació, total o parcial) s’han de regir pel principi de congruència que formula l’article 33.1 de la Llei. Causes d’inadmissibilitat D’acord amb l’article 58 LJCA, les parts demandades poden al·legar, dins els primers cinc dies del termini per contestar la demanda, els motius que podrien determinar la incompetència de l’òrgan jurisdiccional o la inadmissibilitat del recurs, d’acord amb el que disposa l’article 69, sens perjudici que aquests motius, excepte la incompetència de l’òrgan jurisdiccional, puguin ser al·legats en la contestació, fins i tot si han estat desestimats com a al·legació prèvia. Són causes d’inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu (art. 69 LJCA) el fet que: a. el jutjat o el tribunal contenciós administratiu no tingui jurisdicció; b. l’hagi interposat una persona incapaç, no degudament representada o no legitimada; c. tingui per objecte disposicions, actes o actuacions no susceptibles d’impugnació; d. recaigui sobre una cosa jutjada o que hi hagi litispendència; e. s’hagi presentat l’escrit inicial del recurs fora del termini establert. ÒRGANS JURISDICCIONALS I COMPETÈNCIA L’ordre contenciós administratiu s’estructura sobre quatre nivells d’òrgans jurisdiccionals: • Oficines de Justícia (a partir dels secretaris dels jutjats de pau en virtut de la reforma de la Llei Orgànica 1/2025, allà on no hi hagi tribunals d’instància). • Secció contenciosa administrativa dels tribunals d’instància a la província (s’eliminen els jutjats unipersonals contenciosos administratius arran de l’aprovació de la LO 1/2025). • Sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia a les CCAA. • Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional. • Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem en l’àmbit estatal. • Sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia de les CCAA, tot i que també es poden crear sales amb competències limitades en una o diverses províncies de la Comunitat Autònoma, segons l’article 78 LOPJ.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=