Temari de proves selectives 2026 122 a. Elements subjectius • Administració i particular. De l’article 32 LRJSP se’n dedueixen les parts integrants de la relació jurídica que segueix el procediment de responsabilitat patrimonial. D’una banda, l’Administració en general, i, de l’altra, el particular, considerat també en termes generals. Aquest article es refereix al particular com la persona titular del dret subjectiu a ser indemnitzat per l’Administració, sigui una persona física o jurídica, pública o privada. “Els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les Administracions Públiques corresponents [...]”. • Supòsit de concurrència de culpes. En alguns casos, l’activitat que genera el dany indemnitzable s’origina a partir de l’actuació de més d’una administració o, fins i tot, de l’actuació d’una administració amb la concurrència de l’activitat d’un particular. L’article 33 LRJSP soluciona la responsabilitat concurrent entre diverses administracions aplicant el criteri de la solidaritat, pel fet que han actuat conjuntament, i en preveu dos supòsits: o Un primer supòsit prescriu que la responsabilitat és sempre solidària, sens perjudici que l’instrument jurídic regulador de l’actuació conjunta pugui distribuir l’eventual responsabilitat entre les administracions implicades. Art. 33 LRJSP: “Quan, de la gestió dimanant de fórmules conjuntes d’actuació entre diferents Administracions Públiques, se’n derivi responsabilitat en els termes previstos en aquesta Llei, les administracions intervinents han de respondre de manera solidària. L’instrument jurídic regulador de l’actuació conjunta pot determinar la distribució de la responsabilitat entre les diferents Administracions Públiques”. o En la resta de supòsits, la responsabilitat només és solidària quan, en funció de criteris de competència, d’interès públic tutelat i d’intensitat de la intervenció, sigui impossible determinar el grau de responsabilitat patrimonial de cada una de les administracions actuants. Art. 33.3: “En altres supòsits de concurrència de diverses administracions en la producció del dany, la responsabilitat s’ha de fixar per a cada administració atenent als criteris de competència, de l’interès públic tutelat i de la intensitat de la intervenció. La responsabilitat ha de ser solidària quan la determinació esmentada no sigui possible”. En cas que en l’activitat lesiva hi intervinguin, de manera concurrent, l’Administració i un o diversos particulars —sense que siguin el contractista o el concessionari, ni l’asseguradora de cap d’aquests—, les conseqüències poden ser diverses i depenen del fet que s’hagi substanciat en l’ordre civil o en l’administratiu. Si algú demanda alhora l’Administració i un particular per responsabilitat extracontractual, ho ha de fer davant de la jurisdicció contenciosa administrativa. La jurisprudència considera “tercer” aquella persona que ha pogut intervenir, juntament amb l’Administració Pública, en els fets causants i que no és autoritat ni empleat públic. Distingeix el següents supòsits: • Que el particular perjudicat dirigeixi la seva pretensió, únicament i exclusivament, davant de l’Administració responsable.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=