Temari de proves selectives 2026 123 • Que la dirigeixi únicament contra el particular. • Que la dirigeixi contra tots dos. b. Elements objectius o pressupòsits necessaris de la responsabilitat patrimonial Art. 32.2 LRJSP: “En tot cas, el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones”. • Dany o perjudici efectiu. El particular ha d’acreditar els danys soferts per l’actuació o per l’omissió administratives. Els danys indemnitzables comprenen tant el lucre cessant com el dany emergent, sense que siguin indemnitzables les meres expectatives de dret (expectatives de negoci, guanys desitjats, etc.). • Avaluable econòmicament. El dany s’ha de poder quantificar des del punt de vista patrimonial, tot i que la jurisprudència admet la indemnització tant per danys físics com per danys morals. • Individualitzable en relació amb una persona o un grup de persones. No resulten indemnitzables les càrregues generals que pesen sobre la col·lectivitat ni els sacrificis que es deriven de les obligacions generals de convivència comunes a tots els ciutadans. El dany ha de recaure sobre un subjecte concret o sobre un grup determinat de subjectes. • Nexe causal entre l’activitat administrativa i el resultat lesiu. Perquè sorgeixi el deure de rescabalament, el dany s’ha de vincular a l’activitat de l’Administració en una relació de causa-efecte. La lesió ha de ser una conseqüència directa del funcionament normal o anormal dels serveis públics, és a dir, el dany ha de ser imputable a qui l’ha generat, i, en el cas que sigui imputable a l’Administració, ha de generar el deure d’indemnitzar. També tenen dret a ser indemnitzats els particulars per qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets com a conseqüència de l’aplicació d’actes legislatius de naturalesa no expropiatòria de drets que no tinguin el deure jurídic de suportar, així com quan els danys es derivin de l’aplicació d’una norma amb rang de llei declarada inconstitucional, sempre que hi concorrin els requisits de l’article 32.4; i quan els danys es derivin de l’aplicació d’una norma contrària al dret de la Unió Europea, d’acord amb el que disposa l’article 32.5 LRJSP. El jutge no ha de comprovar si hi ha hagut negligència del personal al servei de l’Administració, sinó si hi ha relació de causalitat entre l’actuació administrativa i el resultat. L’existència d’una relació de causa-efecte entre el fet que s’imputa a l’Administració i el dany produït és condició indispensable per atribuir a l’Administració el deure de rescabalar el dany. D’altra banda, en els supòsits en què la responsabilitat es configura tècnicament al marge de la noció de culpa, a vegades sorgeix la impossibilitat de verificar de forma exacta la veritable imputació, ja que qualsevol esdeveniment lesiu normalment es presenta, no pas com l’efecte d’una sola causa, sinó com el resultat d’una complexitat de fets i condicions que alhora poden ser autònoms entre si o dependents els uns dels altres, i que, si s’examinen individualment, tenen un poder causal en una mesura més o menys gran.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=