Temari de proves selectives 2026 125 a. Danys reparables La conseqüència fonamental de la causació d’aquests danys és el naixement d’un dret del particular a ser indemnitzat, dret que, al seu torn, implica el deure correlatiu de l’Administració de fer efectiva la indemnització. La indemnització té vocació de rescabalament integral del dany infligit a qui no tenia l’obligació legal de suportar-lo. Per aquest motiu, ha d’incloure tant el dany efectivament causat (emergent) com el lucre que s’ha privat d’obtenir (cessant). La indemnització es calcula, d’acord amb l’article 34.3 LRJSP, “segons els criteris de valoració establerts en la legislació fiscal, d’expropiació forçosa, i en les altres normes aplicables en cada cas, amb ponderació, si escau, de les valoracions predominants en el mercat. En els casos de mort o lesions corporals, es pot prendre com a referència la valoració inclosa en els barems de la normativa vigent en matèria d’assegurances obligatòries i de la Seguretat Social”. Com s’ha indicat, la responsabilitat patrimonial és integral, és a dir, l’Administració a la qual s’imputa el dany està obligada a rescabalar íntegrament el dany que ha sofert el perjudicat i a restituir tot el valor existent en el moment anterior a l’activitat danyosa. b. Tipus de danys • Dany físic i moral. El dany físic a què es refereix la Llei també engloba el dany moral. • Dany emergent i lucre cessant. El primer comprèn el perjudici patrimonial experimentat en el moment en què s’ha produït el dany, i el segon, els ingressos o beneficis que s’han deixat d’obtenir per la producció del dany. Els perjudicis hipotètics no poden integrar el lucre cessant, ja que aquest lucre ha de ser real i justificat. La quantia s’ha de calcular amb referència al dia en què es va produir la lesió, sens perjudici de la seva actualització a la data en què es posi fi al procediment de responsabilitat, de conformitat amb l’índex de garantia de la competitivitat, fixat per l’INE, i dels interessos que escaiguin per demora en el pagament de la indemnització fixada, que s’han d’exigir de conformitat amb el que estableix la Llei general pressupostària o, si escau, les normes pressupostàries de les CCAA. La indemnització es pot substituir per una compensació en espècie o es pot abonar mitjançant pagaments periòdics quan resulti més adequat per aconseguir la reparació deguda i convingui a l’interès públic, sempre que hi hagi acord amb l’interessat. c. Òrgan competent L’article 36.4 LRJSP disposa que els procediments de responsabilitat patrimonial han de ser resolts “pel ministre respectiu, pel Consell de Ministres si així ho disposa una llei, o pels òrgans corresponents de les CCAA o de les entitats que integren l’Administració local”. Pel que fa a la resta d’Administracions Públiques (administració pública institucional), és la norma de creació la que determina l’òrgan competent per resoldre. La norma atributiva de competència orgànica a l’Administració local és la LRBRL. En concret, en aquesta llei no hi ha cap norma expressa que atribueixi competència, cosa que la doctrina resol de maneres diferents: • La competència es determina en funció de la capacitat de cada òrgan d’autoritzar la despesa. Depenent de la quantia i d’altres característiques, correspon al ple o a l’alcalde.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=