Temari de proves selectives 2026 124 La complexitat a l’hora de determinar la relació de causalitat entre la conducta de l’agent i el dany sofert ha propiciat múltiples teories, les quals tenen reflex en la jurisprudència i van des de la teoria de l’equivalència de condicions fins a la probabilitat estadística, passant per la causalitat adequada, la pèrdua d’oportunitat, el curs causal no verificable i la creació culposa d’un risc. Aquesta relació causa-efecte, segons la jurisprudència, es pot trencar en supòsits de força major o es pot debilitar en la mesura que hi interfereixi la conducta de la víctima o d’un tercer. Si concorre alguna causa de la producció de la lesió que sigui imputable al mateix perjudicat o a tercers, la responsabilitat de l’Administració Pública es modera, cosa que dona lloc a una compensació de culpes i a una reducció de l’import de la indemnització. • Culpa de la víctima. Es produeix quan el mateix subjecte ha dut a terme alguna actuació que interromp el vincle causal o el debilita. En aquest cas, l’article 34.1 LRJSP disposa que només són indemnitzables les lesions produïdes al particular que provenen de danys que, d’acord amb la llei, no té el deure jurídic de suportar. En virtut d’aquest precepte, la intencionalitat o la negligència greu de la víctima en la producció del dany, sempre que aquestes circumstàncies siguin determinants en la lesió, trenquen el nexe causal. • Culpa d’un tercer. En el supòsit d’interferència d’un tercer s’ha de dir el mateix, ja que ni la interferència de la conducta de la víctima ni la d’un tercer poden eliminar la responsabilitat administrativa, llevat que hi concorrin dol, culpa o negligència greu de l’una o de l’altre. • Força major. És l’única circumstància amb efecte excloent de responsabilitat que esmenta expressament la Llei. La força major exclou l’antijuridicitat del fet i suposa la concurrència d’un succés que està fora del cercle d’actuació de l’obligat i que no s’ha pogut preveure o que, tot i que s’ha previst, ha estat impossible evitar. La càrrega de la prova de la força major recau sobre la mateixa Administració. La força major no s’ha de confondre amb el fet fortuït, que, segons la jurisprudència, és un succés indeterminat i interior al servei: indeterminat perquè la causa productora del dany és desconeguda, i interior al servei perquè es tracta d’un esdeveniment relacionat amb l’organització en què s’ha produït el dany i directament connectat amb el funcionament de l’organització. L’Administració, a diferència del que passa en el cas de la força major, ha de respondre dels danys causats pel fet fortuït, ja que és un fet directament connectat amb el seu funcionament, sigui normal o no. • Dany antijurídic. L’antijuridicitat del dany és un element de caràcter objectiu, en la mesura que es tracta de comprovar si el dany o el perjudici causats representen una lesió. En el sistema de responsabilitat patrimonial que dissenya la LRJPAC, el dany revesteix aquest caràcter quan l’interessat no té el deure jurídic de suportar-lo. El perjudici causat al particular ha d’excedir el que normalment es consideren càrregues o obligacions generals (deure de suportar tributs, per exemple) o sacrificis exigits per la convivència normal o per la naturalesa mateixa dels serveis que presta l’Administració. D’altra banda, l’article 34.1 LRJSP estableix que “no són indemnitzables els danys que es derivin de fets o circumstàncies que no s’hagin pogut preveure o evitar segons l’estat dels coneixements de la ciència o de la tècnica existents en el moment en què s’han produït”.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=