Temari de proves selectives 2026 26 c. Per raó dels subjectes que hi intervenen • Simples, quan només hi intervé un òrgan administratiu. • Complexos, quan hi intervenen dos o més òrgans administratius. d. Per raons de procediment • Actes de tràmit. Són un simple pressupost de la decisió en què es concreta la funció administrativa. No decideixen, directament ni indirectament, el fons de l’assumpte. Són actes de tràmit els d’incoació del procediment, els d’instrucció (tràmit d’audiència, d’informació pública...), els d’ordenació (com les comunicacions i les notificacions) i els d’aprovació inicial i provisional d’un instrument de planejament, entre d’altres. • Resolucions. Són els actes que decideixen el procediment, els que constitueixen la manifestació final general, la declaració de voluntat. Són susceptibles d’impugnació administrativa i contenciosa administrativa. • Actes d’execució. Són actes que es limiten a procurar l’execució d’un altre acte. No són susceptibles d’impugnació independent de l’acte definitiu: la seva validesa està subordinada a la de l’acte que han d’executar. Així, l’anul·lació de l’acte definitiu comporta l’anul·lació de l’acte d’execució. e. Actes favorables i actes de gravamen Per raó del seu contingut, la classificació dels actes administratius es pot efectuar segons si amplien o restringeixen l’esfera jurídica dels particulars. • Els actes favorables. Són els que amplien l’esfera jurídica dels particulars. També s’anomenen “actes declaratius de drets”. Són actes fàcils de dictar, ja que no hi regeix la reserva de llei ni la necessitat de motivació, però difícils d’anul·lar o revocar, perquè l’Administració no els pot revocar d’ofici, llevat que siguin nuls de ple dret —i, en qualsevol cas, per revocar-los, ha de seguir un procediment formalitzat. Com a actes d’aquest tipus es poden esmentar les admissions, les concessions, les autoritzacions, les aprovacions i les dispenses. • Els actes de gravamen, o restrictius, són els que limiten la llibertat o els drets dels administrats, o que els imposen sancions (una ordre, una sanció, l’expropiació per a l’expropiat, etc.). Aquests actes s’han de dictar amb observança de determinades garanties defensives dels destinataris. Així, quan es tracta d’actes que incideixen en drets subjectius, és inexcusable el dret d’audiència prèvia de l’interessat, alhora que han d’estar legitimats en un precepte amb rang de llei. Els actes que limitin drets o interessos han de ser sempre motivats (art. 35 LPAC) i en cap cas no se’ls pot reconèixer efecte retroactiu (art. 9.3 CE). f. Actes expressos i actes presumptes Per la forma de la seva exteriorització, els actes administratius poden ser expressos o presumptes. En relació amb els presumptes, l’ordenament jurídic preveu que, com a efecte jurídic, produeixin el que s’anomena “silenci administratiu”, és a dir, no hi ha resolució expressa, però es produeix un acte administratiu estimatori o desestimatori de la pretensió de l’administrat, per silenci negatiu o positiu.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=