Temari de proves selectives 2026 27 REQUISITS: LA MOTIVACIÓ I LA FORMA La forma L’acte administratiu necessita una forma externa de manifestació per accedir al món del dret. Aquesta forma generalment està taxada, per contrast amb el principi de llibertat de forma propi del negoci privat (art. 1278 CCiv). D’acord amb la LPAC, els actes administratius s’han de produir per escrit, llevat que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra forma més adequada de consignació o constància. L’exigència de forma escrita en els actes administratius és similar —i es justifica pels mateixos motius— a aquella a què estan subjectes les resolucions judicials: • perquè la llei exigeix notificar als interessats les resolucions administratives que afectin els seus drets i interessos, alhora que les lleis també poden exigir-ne la publicació, i perquè, per notificar-les o publicar-les, cal que constin de manera escrita; • perquè els actes de l’Administració són, com les sentències judicials, executius, i, a fi que siguin executats, cal que hi hagi una certesa indubtable del seu contingut; • perquè és l’única forma de deixar constància que s’ha respectat l’ordre procedimental establert i que ha tingut lloc, quan s’ha requerit, la intervenció d’òrgans o subjectes diversos (informes, propostes, al·legacions, audiències, etc.), intervenció o actes la realització dels quals és consignada per escrit a fi de formar el que s’anomena “expedient”. La forma escrita és, doncs, la normal, però també s’admeten altres formes, en concret l’oral, típica d’alguns camps del dret administratiu com les relacions de jerarquia (les ordres que dona un superior a un inferior) i determinades actuacions del cos de policia en què són procedents les ordres verbals (per exemple, per dissoldre una manifestació), i també els signes acústics o visuals (en l’àmbit de la circulació). D’altra banda, no s’ha de confondre la forma escrita de producció dels actes administratius amb la forma escrita de constància. Per exemple, tots els òrgans col·legiats produeixen acords en forma verbal, els quals es fan constar seguidament en una acta, que aixeca el secretari de l’òrgan. Aquesta fórmula és igualment pròpia dels actes dictats per ordre, sota la forma d’actes “per ordre de” (abreujat, “p.o.”): l’autoritat decideix i és el subordinat davant del qual s’expressa verbalment la decisió qui la recull de forma escrita i la comunica o notifica. La motivació En molts actes, l’ordenament no tan sols exigeix l’escriptura, sinó també la motivació. La LPAC obliga l’Administració a motivar la major part de les seves decisions. La motivació és l’exigència de fer públiques les raons de fet i de dret que fonamenten un acte, allò que en justifica l’adopció. La manca de motivació pot donar lloc a l’anul·labilitat de l’acte per indefensió. L’art.35 LPAC enumera els actes que han de ser motivats: • Els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=