Temari de proves selectives 2026 29 Finalment, l’article 39.3 LPAC admet de forma restrictiva l’eficàcia retroactiva dels actes administratius en dos supòsits (que s’analitzen més endavant). La validesa i l’eficàcia de l’acte administratiu estan subjectes a uns límits que poden referir-se als subjectes, a l’objecte, al lloc i al temps. Els actes limiten la seva eficàcia directa als seus destinataris, que poden estar perfectament individualitzats (una sola persona) o comprendre una pluralitat indeterminada de subjectes. En canvi, la seva eficàcia indirecta s’estén o es pot estendre a aquells qui no ostenten la condició de destinataris (pot haver-hi tercers particularment afectats per l’acte). L’eficàcia de l’acte es limita al territori al qual s’estén la competència territorial de l’òrgan del qual emana. Hi ha actes que despleguen els seus efectes fora del territori sobre el qual tenen jurisdicció, com les certificacions. Executivitat o autotutela declarativa En virtut del principi d’executivitat dels actes administratius, qualsevol acte administratiu, des del moment en què es dicta, tendeix a produir uns determinats efectes. És el que una part de la doctrina anomena “autotutela declarativa”. L’Administració no necessita acudir als tribunals perquè els seus actes siguin executius, ja que té el privilegi de crear drets mitjançant decisions administratives espontànies que imposen immediatament obligacions als administrats. S’entén per autotutela declarativa el principi en virtut del qual els actes administratius constitueixen declaracions o decisions capaces, per si mateixes, de crear, modificar o extingir situacions jurídiques subjectives dels seus destinataris sense el concurs d’òrgans judicials i amb independència del consentiment o la col·laboració dels subjectes destinataris. LA NOTIFICACIÓ: CONTINGUT, TERMINI I PRÀCTICA Perquè un acte produeixi efectes normals, ha de ser conegut pels seus destinataris a fi que es pugui procedir a complir-lo. La comunicació dels actes administratius als interessats es fa per mitjà de la notificació o la publicació. En el dret espanyol, la notificació i la publicació constitueixen una condició de l’eficàcia dels actes administratius, ja que, d’acord amb la LPAC, l’eficàcia “queda demorada quan ho exigeixi el contingut de l’acte o quan estigui supeditada a la notificació, la publicació o l’aprovació superior d’aquest” (art. 39.2). Per això la LPAC preveu la notificació “als interessats” de les resolucions i els actes que afectin els seus drets i interessos. La notificació indica als afectats l’inici de l’eficàcia de l’acte. El règim jurídic de la notificació dels actes del procediment administratiu és regulat en els arts. 40 a 44 LPAC, i, atenent al procediment administratiu per mitjans electrònics que s’ha establert, amb caràcter ge-
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=