Temari de proves selectives 2026 28 • Els actes que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, recursos administratius, reclamacions prèvies a la via judicial i procediments d’arbitratge. • Els actes que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius. • Els acords de suspensió d’actes, sigui quina sigui la motivació, així com l’adopció de mesures provisionals. • Els actes d’aplicació de la tramitació d’urgència o d’ampliació dels terminis. • Els actes que es dictin en exercici de les potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa. Els requisits de la motivació són, bàsicament, la referència a fets i fonaments de dret en el contingut de l’acte, tot i que s’accepten informes o dictàmens. L’EFICÀCIA DELS ACTES ADMINISTRATIUS: EL PRINCIPI D’AUTOTUTELA DECLARATIVA. CONDICIONS Cal distingir entre validesa i eficàcia de l’acte administratiu. La validesa suposa que en l’acte hi concorren tots els elements que l’integren, i que es presumeix des del moment en què es dicta o s’acorda, mentre que l’eficàcia es refereix a la producció temporal d’efectes, que pot estar supeditada a la notificació, la publicació o l’aprovació posterior de l’acte vàlid. La regulació dels efectes dels actes administratius és en el capítol II del títol III LPAC. En aquest capítol es regulen la notificació i la publicació dels actes com a elements determinants de l’eficàcia dels actes administratius. L’article 38 LPAC estableix: “Els actes de les Administracions Públiques subjectes al dret administratiu són executius d’acord amb el que disposa aquesta Llei”. L’article 39 LPAC diu: “Els actes de les Administracions Públiques subjectes al dret administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dictin, llevat que s’hi disposi una altra cosa”. És el que s’anomena “presumpció iuris tantum de validesa” de l’acte administratiu. Aquest privilegi és el que es coneix com a “autotutela declarativa”. De fet, es trasllada al particular la càrrega d’impugnar l’acte en via administrativa o contenciosa administrativa, segons escaigui, si és que vol obtenir-ne l’anul·lació i frenar-ne o eliminar-ne l’eficàcia. De l’eficàcia de l’acte es deriva la seva executivitat immediata, en virtut de la qual, quan es dicti, pot i ha de ser portat a la pràctica. Això no obstant, aquesta regla general d’executivitat té excepcions: el mateix paràgraf 1 demora l’eficàcia de l’acte, i, doncs, la seva executivitat, en supeditar-la al fet que “en el mateix acte no es disposi una altra cosa”. Aquesta reserva fa referència a la possibilitat que el mateix acte desplaci l’inici dels seus efectes i els sotmeti a un termini o estableixi una condició suspensiva. Així mateix, l’eficàcia queda demorada quan ho requereixi el contingut de l’acte o quan estigui condicionada a la notificació, la publicació o l’aprovació de l’acte per part d’un òrgan superior (art. 39.2).
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=