Temari de proves selectives 2026 39 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució Espanyola - Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques - Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014 - Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària - Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals - Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària - Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa - Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local - Text íntegre de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 19 de juliol de 2006 - Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les Administracions Públiques de Catalunya - Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora - Decret 69/2006, d’11 d’abril, d’aprovació del Reglament d’organització i funcionament de la Comissió Jurídica Assessora LA INVALIDESA DE L’ACTE ADMINISTRATIU L’art. 103.1 CE consagra el principi de legalitat que regeix l’actuació i el funcionament de l’Administració Pública en disposar que l’“Administració actua amb plena submissió a la Llei i al Dret”. D’acord amb el principi de legalitat, els actes administratius, segons l’article 39 LPAC, es presumeixen vàlids i produeixen efectes des que es dicten. La regulació del règim d’invalidesa dels actes administratius és continguda en el capítol III del títol III LPAC. La invalidesa dels actes administratius pot ser provocada per dos motius, en funció de la intensitat de la infracció, que es defineixen, segons les conseqüències que tenen, com a motius de nul·litat i motius d’anul·labilitat —regulats en els articles 47 i 48 LPAC. Alhora, hi ha una tercera categoria, la irregularitat no invalidant —apartats 2 i 3 art. 48 a contrari sensu. Abans d’analitzar els supòsits de nul·litat o d’anul·labilitat continguts en els articles 47 i 48 LPAC, és convenient fer una breu exposició conceptual de les figures de la nul·litat i l’anul·labilitat amb vista a precisar-ne el significat i l’abast. La nul·litat de ple dret constitueix la màxima sanció que pot rebre un acte administratiu, i per això els vicis que l’ordenament preveu com a supòsits de nul·litat radical consisteixen en infraccions d’especial gravetat, de caràcter evident, que atempten contra principis fonamentals del sistema. En tot cas, la LPAC exigeix que sigui una norma amb rang de llei la que prevegi expressament els motius de nul·litat.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=