Temari de proves selectives 2026 40 L’especial gravetat de la infracció que determina la nul·litat comporta els efectes següents: • Els vicis de nul·litat no es poden esmenar. En conseqüència, els actes nuls no poden ser convalidats. • L’acció de nul·litat no prescriu encara que hagi transcorregut el termini de caducitat per a la interposició de recursos administratius contra l’acte o per a la seva impugnació en via judicial contenciosa administrativa. Subsisteix sempre la possibilitat d’instar-ne la revisió d’ofici a l’empara de l’article 106 LPAC. L’anul·labilitat, en canvi, es caracteritza pels trets oposats als que s’acaben d’assenyalar per a la nul·litat: constitueix la regla general d’invalidesa del dret administratiu; els actes viciats admeten la convalidació mitjançant esmena dels seus vicis; quan assoleixen fermesa, no són susceptibles del procediment de revisió d’ofici previst en l’article 106 LPAC, i únicament poden ser anul·lats a través del procés de lesivitat previst en l’article 107 —en el cas d’actes favorables a l’interessat, si bé la declaració de lesivitat està subjecta a un termini de quatre anys—, i són actes de gravamen o desfavorables per a l’interessat que poden ser revocats —conforme a l’article 109 LPAC, si no han transcorregut els terminis de prescripció. SUPÒSITS DE NUL·LITAT DE PLE DRET I D’ANUL·LABILITAT La nul·litat d’actes administratius L’article 47 LPAC tipifica els actes i les disposicions que seran nuls de ple dret, és a dir, les infraccions de l’ordenament jurídic que produeixen la nul·litat radical dels actes i les disposicions generals. En tot cas, i com a pauta interpretativa general, cal advertir que la jurisprudència ha assenyalat que la interpretació dels vicis de nul·litat ha de ser restrictiva (STS 27.11.2015). Analitzant cas per cas: • Actes que lesionin drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional. L’actor ha de lesionar un dret o llibertat susceptible d’empara constitucional —aquests drets i llibertats són els continguts exclusivament en l’article 53.2 CE. • Actes que dicti un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. Ara bé, no qualsevol vici d’incompetència determina la nul·litat de l’acte. Els requisits perquè es produeixi la nul·litat són els següents: - en primer lloc, la incompetència determinant de nul·litat únicament es pot referir a la matèria o el territori; - en segon lloc, per produir la nul·litat, la incompetència per raó de matèria o territori ha de ser, a més, manifesta; en cas contrari, l’acte serà merament anul·lable. • Actes que tinguin un contingut impossible. La jurisprudència ha definit dues modalitats d’impossibilitat, a saber: - Actes el contingut dels quals és impossible des del punt de vista físic o material (per exemple, el nomenament per a un lloc de treball que no estigui vacant, STS de 30 de juny de 1997). - Actes el contingut dels quals sigui impossible des del punt de vista lògic (per exemple, si en un acte es donen dues ordres contradictòries entre si).
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=