Temari de proves selectives 2026 78 o Actes que es dictin en exercici de les potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa. Finalment, la LPAC assimila la motivació d’una resolució a l’acceptació d’informes o dictàmens quan s’incorporin al text de la resolució. • Principi de congruència. En virtut del principi de congruència, la resolució ha de decidir sobre totes les qüestions plantejades pels interessats i les derivades de l’expedient (qüestions connexes o complementàries). I, d’acord amb l’article 88.2 LPAC, “en els procediments tramitats a sol·licitud de l’interessat, la resolució ha de ser congruent amb les peticions formulades per aquest”. Respecte a aquest requisit, l’article 88.1 LPAC preveu que, quan es tracti de qüestions connexes o complementàries no plantejades pels interessats, l’òrgan competent pot pronunciar-s’hi sens perjudici de concedir prèviament un termini d’al·legacions no superior a quinze dies. • Interdicció de la reformatio in peius. La possible reforma plantejada per l’acte de resolució en cap cas no pot empitjorar la situació inicial —prèvia a l’inici del procediment administratiu— de l’administrat. Si se’n deriven situacions més oneroses que les que es desprenen de la sol·licitud de l’interessat, s’han de plasmar mitjançant la incoació d’un altre procediment. • Resolució en un termini de temps raonable. El termini màxim en què s’ha de notificar la resolució expressa és el que fixa la norma reguladora del procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o que ho prevegi així la normativa comunitària europea. Quan les normes reguladores del procediment no fixin el termini màxim per rebre la notificació, aquest termini serà de tres mesos. Supòsits en què es poden suspendre els terminis fixats per resoldre el procediment: • Quan sigui necessari requerir els interessats per esmenar deficiències. • Quan s’hagi d’obtenir un pronunciament previ i preceptiu d’un òrgan de les comunitats europees. • Quan s’hagin de demanar informes preceptius i determinants del contingut de la resolució en el temps que transcorre entre la petició i la recepció. Aquest termini de suspensió no pot superar els tres mesos. • Quan s’hagin de realitzar proves tècniques i anàlisis contradictòries. • Quan s’iniciïn les negociacions per finalitzar convencionalment el procediment administratiu. Un cop s’ha establert que l’Administració pública no es pot abstenir de resoldre, s’ha d’aclarir que, en determinats casos, sí que pot rebutjar les peticions dels interessats. D’acord amb l’article 88 LPAC, aquests casos són (exclusivament) aquells en què les sol·licituds dels interessats no són emparades per l’ordenament jurídic, és a dir, són il·legals o il·lícites, circumstància que, en tot cas, ha de ser motivada per l’òrgan competent. Forma de la resolució L’òrgan competent té absoluta llibertat per adoptar la fórmula que consideri més convenient, sempre que reculli referències suficients a fets i fonaments de dret.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=