Temari de proves selectives 2026 79 Generalment, la resolució consta de tres parts: encapçalament, cos i conclusions. També s’hi han d’expressar els recursos que es poden presentar contra la mateixa resolució, els òrgans davant els quals es podrien interposar i el termini per fer-ho. LA MANCA DE RESOLUCIÓ EXPRESSA: EL RÈGIM DEL SILENCI ADMINISTRATIU Es parla de silenci administratiu quan, davant l’incompliment, per part de l’Administració, de l’obligació de resoldre els procediments, i com a mitjà per vetllar pel dret dels interessats a obtenir aquesta resolució, l’ordenament jurídic presumeix, en benefici dels interessats, l’existència d’un acte administratiu, generalment estimatori, pel mer transcurs del termini establert en cada cas. L’article 24 LPAC estableix que, en els procediments iniciats a petició de l’interessat, el venciment del termini màxim sense que s’hagi notificat resolució expressa legitima l’interessat a entendre-la estimada o desestimada per silenci administratiu, segons escaigui, sens perjudici de la resolució que l’Administració ha de dictar en la forma prevista en l’article 24.4. El requisit que determina la producció d’un acte presumpte és la no resolució en el termini establert per la llei. El silenci administratiu pressuposa la inactivitat de l’Administració durant el termini que la llei estableix per dictar aquesta resolució. Perquè es produeixi un acte presumpte és necessari que es formuli una petició davant l’Administració. Això no obstant, la llei, en regular la inactivitat de l’Administració en procediments iniciats d’ofici, admet expressament la possibilitat que es produeixi el silenci fins i tot quan no es formuli una petició davant l’Administració. Perquè els interessats sàpiguen si l’Administració ha produït un acte per silenci administratiu, la LPAC imposa un deure d’informació i obliga les Administracions Públiques, davant la presentació d’una sol·licitud per part d’un interessat, a informar: • del termini de què disposen per resoldre aquell procediment concret; • dels efectes que pot produir el silenci; • de la data en què es va incoar el procediment. Supòsits de silenci negatiu i de silenci positiu La regla general que estableix l’article 24 LPAC (procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat) és que el silenci és positiu llevat que una norma amb rang de llei o una norma de dret comunitari europeu estableixin el contrari. Com a contrapartida d’aquesta regla general, també la LPAC enumera expressament els supòsits en què la manca de resolució té efectes desestimatoris (silenci negatiu). Així, amb caràcter general, s’ha de considerar que el silenci té efectes estimatoris, llevat que la desestimació (silenci negatiu) sigui procedent en algun dels supòsits següents: • Perquè ho recull una norma amb rang de llei en haver-hi raons imperioses d’interès general. • Perquè ho recull una norma de dret comunitari.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=