Temari de proves selectives 2026 81 Tant el desistiment com la renúncia es poden efectuar per qualsevol mitjà que permeti deixar-ne constància i han de ser acceptats per l’Administració, que ha de declarar finalitzat el procediment, llevat que hi hagi tercers interessats que instin a continuar-lo en el termini de deu dies des que reben la notificació. Si la qüestió suscitada per la incoació del procediment comporta interès general o és convenient substanciar-la per a la seva definició i aclariment, l’Administració pot limitar-ne els efectes a l’interessat i continuar el procediment. El desistiment i la renúncia són actes de l’administrat que no posen fi al procediment fins que l’Administració dicta un acte exprés en què n’accepta la terminació per aquestes causes. Per tant, si bé són un motiu de finalització del procediment, a efectes formals és necessari un acte exprés que n’acordi la finalització. Un exemple de desistiment de dret és en l’article 68 de la mateixa LPAC, que estableix que a l’interessat que formuli una sol·licitud que no compleixi els requisits exigits per l’article 67 se li ha de requerir que l’esmeni en el termini de deu dies i, en cas que no faci, s’entén que desisteix de la seva petició. LA CADUCITAT Tot i que la caducitat a què es refereix l’article 95 LPAC es produeix com a conseqüència de la inactivitat de l’interessat, la caducitat del procediment també es pot donar quan la inactivitat és deguda a l’Administració. Aquest darrer supòsit correspon als procediments iniciats d’ofici no susceptibles de generar actes favorables al ciutadà. Així doncs, cal distingir dos supòsits: a. En els procediments iniciats a petició de l’interessat Quan el procediment es paralitzi per causa imputable a l’interessat, l’Administració l’ha d’advertir que, un cop transcorreguts tres mesos, es produeix la caducitat del procediment. Perquè operi la caducitat és necessària la concurrència dels requisits següents: • Procediment iniciat a sol·licitud de la part interessada. • Necessitat de paralització del procediment per causa imputable a qui l’ha instat. • Necessitat d’advertiment de l’Administració al particular. • Transcurs del termini de tres mesos sense que l’interessat hagi realitzat les actuacions sol·licitades per l’Administració. • Acte exprés pel qual s’acorda l’arxivament de les actuacions i la notificació a l’interessat. Contra la resolució que declari la caducitat, es poden interposar els recursos pertinents. L’apartat 2 de l’article 95 limita la viabilitat de la caducitat i, consegüentment, les possibilitats de finalitzar el procediment a causa de la caducitat, ja que impedeix que la simple inactivitat de l’interessat en el compliment dels tràmits, quan no siguin indispensables per dictar resolució, determini la caducitat. En cas que es doni aquesta inactivitat, la sanció a l’interessat consisteix únicament en la pèrdua del dret al tràmit que correspongui.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=