Temari de proves selectives 2026 80 • En els procediments en exercici del dret de petició que preveu l’art. 29 CE. • En els procediments d’impugnació d’actes i disposicions. • En els procediments de què es puguin derivar facultats sobre el domini públic o el servei públic dels sol·licitants o de tercers. El silenci en els procediments iniciats d’ofici (article 25 LPAC): • En el cas de procediments de què es pugui derivar el reconeixement o, si escau, la constitució de drets o altres situacions jurídiques individualitzades, els interessats que hagin comparegut poden entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu. • En els procediments en què l’Administració exerceixi potestats sancionadores o, en general, d’intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, es produeix la caducitat i s’ordena l’arxivament de les actuacions. Efectes de l’acte presumpte Segons l’article 25 LPAC, els actes administratius produïts per silenci administratiu es poden fer valer tant davant l’Administració com davant de qualsevol persona física o jurídica, pública o privada. Aquests actes produeixen efectes des del venciment del termini màxim en què s’hagués de dictar i notificar la resolució expressa sense que aquesta resolució hagi estat adoptada. L’existència del silenci es pot acreditar a través de qualsevol mitjà de prova admès en dret, com el certificat acreditatiu del silenci produït, que es pot sol·licitar a l’òrgan competent per resoldre. Quan se sol·licita aquest certificat, s’ha d’emetre abans de quinze dies. Si es produeix desestimació per silenci administratiu, l’únic efecte que té és permetre als interessats la interposició de recurs administratiu o contenciós administratiu. EL DESISTIMENT I LA RENÚNCIA El desistiment i la renúncia són dues formes anormals d’acabament del procediment. L’article 94 LPAC estableix que qualsevol interessat pot desistir de la seva sol·licitud o, quan no estigui prohibit per l’ordenament jurídic, renunciar als seus drets. El desistiment fa referència a l’abandonament del procediment, si bé és possible tornar a exercir el dret en un futur procediment, mentre que la renúncia es refereix a l’abandonament del dret de forma definitiva. González Pérez assenyala que els efectes de les dues figures són diferents: els efectes del desistiment són purament procedimentals, mentre que els efectes de la renúncia incideixen sobre el dret mateix que constitueix el fonament de la petició. La diferència més significativa entre els dos supòsits és que, si el desistiment sempre és possible, la renúncia només es pot exercir si és permesa per l’ordenament jurídic. La renúncia al dret ha de ser total, no parcial, i, si hi ha diversos interessats en el procediment, el desistiment o la renúncia només afecta a qui l’hagi formulat. Per tant, el procediment continua per a la resta d’interessats.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=