Temari de proves selectives 2026 87 a. Interposició L’escrit d’interposició d’un recurs administratiu ha de precisar: • el nom i els cognoms del recurrent, així com la identificació del mitjà i, si escau, del lloc que assenyali a l’efecte de la notificació; • l’acte administratiu que es recorre i el motiu pel qual es recorre; • el lloc, la data i la identificació del recurrent; • l’òrgan, el centre o la unitat administrativa a què s’adreça; • la resta de particularitats exigides per les disposicions específiques. La manca d’algun d’aquests elements no determina la inadmissió del recurs, llevat que n’impedeixi la tramitació. Això també es reflecteix en el fet que l’article 115.2 preveu que l’error en la qualificació del recurs per part del recurrent no ha de ser obstacle per a la seva tramitació, sempre que l’escrit d’interposició permeti deduir-ne el veritable caràcter. En qualsevol cas, abans de rebutjar un recurs per motius formals, s’ha de concedir un termini de deu dies al recurrent perquè n’esmeni els possibles defectes. En el mateix escrit d’interposició també s’hi han de fer constar les raons de fet i de dret que emparen el recurrent, sense que es permeti al·legar vicis i defectes que facin anul·lable un acte als qui l’han causat, ja que ningú no pot anar contra els propis actes, i menys encara al·legant els propis errors o beneficiant-se’n. Els motius que es poden al·legar, respecte als recursos ordinaris, es recullen en els articles 47 i 48 LPAC i en l’article 125 de la mateixa llei quan es tracta d’un recurs de revisió. L’article 47 LPAC estableix que: 1. Els actes de les Administracions Públiques són nuls de ple dret en els casos següents: a. Els que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional. b. Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. c. Els que tinguin un contingut impossible. d. Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’una infracció penal. e. Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats. f. Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixin facultats o drets quan no es compleixin els requisits essencials per adquirir-los. g. Qualsevol altre que s’estableixi expressament en una disposició de rang legal. Per la seva part, l’article 48 LPAC disposa que: 1. Són anul·lables els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=