Temari de proves selectives 2026 88 2. Això no obstant, el defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte no té els requisits formals indispensables per complir la seva fi o dona lloc a la indefensió dels interessats. 3. La realització d’actuacions administratives fora del temps que tenen establert només implica l’anul·labilitat de l’acte quan ho imposa la naturalesa del terme o termini. Pel que fa als terminis, l’incompliment és l’únic requisit no esmenable, ja que, un cop transcorregut el que correspongui sense que s’hagi interposat el recurs administratiu, l’acte esdevé ferm i consentit per l’administrat afectat. Això té una gran transcendència en el cas del recurs d’alçada, atès que el transcurs del termini sense que s’hagi interposat el recurs jeràrquic determina la fermesa de l’acte i la impossibilitat d’impugnar-lo judicialment. En el cas del recurs de reposició, en canvi, en ser potestatiu, la seva absència no impedeix la interposició, dins el termini legalment establert, del recurs contenciós administratiu. S’ha de destacar que el fet d’interposar un recurs no produeix efectes sobre l’execució de l’acte administratiu, que segueix el seu curs llevat que una disposició estableixi el contrari. Tanmateix, sí que se’n pot acordar la suspensió en determinats casos, que recull l’article 117 LPAC: 4. No obstant el que disposa l’apartat anterior, l’òrgan al qual competeix resoldre el recurs, prèvia ponderació, suficientment raonada, del perjudici que causaria a l’interès públic o a tercers la suspensió i el perjudici que es causa al recurrent com a conseqüència de l’eficàcia immediata de l’acte recorregut, pot suspendre, d’ofici o a sol·licitud del recurrent, l’execució de l’acte impugnat quan hi concorrin alguna de les circumstàncies següents: a. Que l’execució pugui causar perjudicis d’impossible o difícil reparació. b. Que la impugnació es fonamenti en alguna de les causes de nul·litat de ple dret previstes en l’art. 47.1 d’aquesta Llei. D’altra banda, l’execució de l’acte impugnat (article 117.3) s’entén suspesa si, un cop transcorreguts trenta dies des de l’entrada de la sol·licitud de suspensió en el registre de l’òrgan competent per decidir, aquest òrgan no ha dictat resolució expressa sobre la suspensió. En aquest cas, no és aplicable el que estableix l’article 21.4, segon paràgraf, de la llei. De conformitat amb l’article 117.4 LPAC, en dictar l’acord de suspensió es poden adoptar les mesures cautelars necessàries per assegurar la protecció de l’interès públic o de tercers i l’eficàcia de la resolució o acte impugnat, i quan la suspensió pugui comportar perjudicis de qualsevol naturalesa, només produeix efectes amb la prestació prèvia de caució o d’una garantia suficient per respondre’n, en els termes que s’estableixin per reglament. La suspensió es pot prolongar, un cop exhaurida la via administrativa, quan hi hagi una mesura cautelar i els efectes s’estenguin a la via contenciosa administrativa. Si l’interessat interposa recurs contenciós administratiu i sol·licita la suspensió de l’acte objecte del procés, se’n manté la suspensió fins que es produeixi el corresponent pronunciament judicial sobre la sol·licitud. Així, l’eficàcia de la suspensió, sigui concedida de forma expressa o bé tàcita, es manté, tot i que el recurs sigui desestimat amb posterioritat, si el recurrent interposa recurs contenciós administratiu i reitera la petició de suspensió davant l’òrgan jurisdiccional. Finalment, l’article 117.5 LPAC preveu que, quan el recurs tingui per objecte la impugnació d’un acte administratiu que afecti una pluralitat indeterminada de persones, la suspensió de la seva eficàcia s’ha de publicar en el mateix diari oficial en què s’hagi publicat l’acte.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=