Temari de proves selectives per a secretaris-interventors interins i Tècnics

Temari de proves selectives 2026 127 NORMATIVA QUE S’UTILITZA - Constitució espanyola de 1978 - Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana - Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals - Llei estatal 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge - Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge - Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya - Decret Llei 1/2025, de 28 de gener, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes - Decret Llei 2/2025, de 25 de febrer, pel qual s’adopten mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya - Decret 336/1988, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya L’URBANISME A CATALUNYA La Generalitat de Catalunya comença a exercir competències d’urbanisme l’1 d’octubre de 1978, en virtut del Reial Decret 1385/1978, de 23 de juny, de traspàs de les competències de l’Administració de l’Estat, en el marc d’una legislació urbanística preconstitucional, constituïda pel Text refós de la Llei sobre règim de sòl i ordenació urbana, aprovat pel Reial Decret 1346/1976, del 9 d’abril, i pels reglaments que el desplegaven. L’Estatut d’Autonomia de 1979, en compliment del que disposa l’article 148 CE, va atorgar a la Generalitat competència exclusiva en matèria d’urbanisme, competència que manté en el vigent article 149.5 EAC 2006. En desplegament d’aquest marc competencial, al llarg dels anys s’ha aprovat un conjunt de lleis amb la finalitat de configurar un ordenament jurídic urbanístic propi. La STC del 20 de març de 1997, davant l’actuació del legislador estatal, delimita l’abast de la competència estatal en matèria de règim jurídic del sòl, valoracions i expropiacions sobre la base de la competència exclusiva de les Comunitats Autònomes en matèria urbanística. A partir de la doctrina fixada pel TC i de l’experiència acumulada al llarg dels anys, es va acabar dictant el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. En el seu desenvolupament s’aprova el Decret 305/2006, de 18 de juliol, del Reglament de la Llei d’urbanisme (RLUC). I, finalment, s’aprova la vigent normativa bàsica a Catalunya en matèria d’urbanisme, el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, TRLUC. L’articulació entre l’ordenació del territori i l’urbanisme Tot i que sovint es fan servir indistintament, els dos conceptes descriuen supòsits diferents, raó per la qual és convenient determinar en què difereixen l’ordenació del territori i l’urbanisme, i més si es té en compte que també presenten coincidències importants.

RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=