Temari de proves selectives 2026 132 “1. L’exercici de les competències urbanístiques correspon a l’Administració de la Generalitat i als municipis i les comarques, sens perjudici de les competències que es puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals. 2. Els municipis i les comarques, sota els principis d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius, de proporcionalitat i de subsidiarietat, exerceixen llurs competències urbanístiques en els termes determinats per la legislació de règim local i per aquesta Llei. La competència urbanística dels ajuntaments comprèn totes les facultats de naturalesa local que no hagin estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a altres organismes.” Així doncs, els principis delimitadors de les competències en matèria urbanística són el principi d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius, el de proporcionalitat i el de subsidiarietat. D’acord amb un criteri primari de la subsidiarietat i de l’autonomia local, corresponen als ens locals la titularitat i l’exercici de les competències urbanístiques en què s’entengui implicat un interès estrictament local, i correspon a la Generalitat la intervenció allà on estigui implicat un interès supramunicipal. El principi de subsidiarietat afegeix una visió favorable a l’atribució de competències urbanístiques als ens locals, i així es reflecteix des de la Llei 10/2004, de modificació de la Llei 2/2002, d’urbanisme de Catalunya, que ja atribuïa més competències als municipis per a l’aprovació dels seus instruments de planejament derivat, sempre que es preveiés en el planejament general. També va suposar un reforçament de les competències locals la Sentència del TC 51/2004, de 13 d’abril, que declara inconstitucional l’incís segon de la disposició transitòria vuitena del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents en matèria d’urbanisme a Catalunya, perquè atribuïa a la Generalitat de Catalunya la iniciativa de la modificació del Pla territorial parcial de les comarques de Barcelona. Aquesta sentència determina que, quan la modificació del pla afecta elements amb una incidència territorial limitada en un terme municipal o en una comarca, la iniciativa per a la modificació “només” pot correspondre als ens locals interessats, i no “també” a la Generalitat, com establia l’esmentada disposició transitòria. Diferent del supòsit de repartiment de competències urbanístiques en funció de l’interès (municipal o supramunicipal) implicat és aquell en què l’Administració de la Generalitat executa subsidiàriament les competències urbanístiques locals per subrogació o amb funcions d’assistència a les competències municipals. L’article 15 TRLUC (“Actuació de l’Administració de la Generalitat vers els ens locals”) estableix: “1. L’Administració de la Generalitat fomenta l’acció urbanística dels ens locals, coopera en l’exercici de llurs competències en aquesta matèria i, en supòsits d’inactivitat o d’incompliment, se subroga en la competència corresponent. En el cas de l’exercici de la competència en matèria de protecció de la legalitat urbanística, els terminis de compliment són els establerts específicament. 2. Si l’Administració de la Generalitat executa subsidiàriament les competències urbanístiques locals, amb els requisits i els pressupòsits establerts per la legislació municipal i de règim local, pot designar, per a un termini concret, un gerent o una gerent, o bé pot transferir les atribucions necessàries de la corporació municipal a la Comissió Territorial d’Urbanisme corresponent, o a una altra entitat supralocal del seu àmbit territorial, que les ha d’exercir mitjançant una comissió especial en la qual ha de tenir representació l’ajuntament.”
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=