Temari de proves selectives 2026 133 EL RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL En la legislació urbanística de l’Estat espanyol, el règim jurídic del sòl s’ha establert a través de la classificació. Ja des dels inicis del dret urbanístic espanyol, la classificació del sòl ha constituït l’element primordial de la definició de l’estatut de la propietat immobiliària. Per mitjà d’aquesta tècnica es determinen els drets i els deures dels propietaris del sòl, alhora que es dona suport al règim de valoracions del sòl. El règim del sòl —o, el que és el mateix, els drets i els deures dels propietaris— depèn, doncs, de la classificació del sòl entesa en un sentit ampli, que inclou les categories dins de cada classe de sòl, les quals han de ser contingudes, per raons de seguretat jurídica, en el planejament general, i les quals també depenen de la seva qualificació de zones (vocació privada) o sistemes (vocació pública), sense oblidar —com es veurà més endavant— el nivell objectiu d’urbanització en relació amb el previst pel planejament. S’ha de distingir la classificació del sòl de la qualificació del sòl: les dues figures tenen la mateixa naturalesa com a instruments que defineixen el dret de propietat del sòl, però es diferencien en el fet que la classificació vincula el sòl a un estatut jurídic bàsic, mentre que la qualificació concreta l’ús i la destinació dels terrenys i de les edificacions dins la classe de sòl determinada pel planejament. Emparat en la competència que li atorga l’article 149.1.1 CE, l’Estat ha establert la inclusió dels terrenys en alguna de les tres classes de sòl com a condició bàsica de l’exercici del dret de propietat privada (regulat en l’article 33 CE), enteses, aquestes classes, com a límits mínims, no determinants, del model urbanístic que promouen les Comunitats Autònomes, a les quals es deixa plena llibertat per a l’exercici de la seva competència exclusiva en matèria urbanística. D’acord amb aquesta competència, les CCAA poden crear noves classes de sòl, que poden regir amb efectes diferents dels estatals; poden especificar els requisits que han de concórrer en els terrenys del seu territori per incloure’ls en les classes de sòl establertes, amb caràcter bàsic, en la regulació estatal, i poden determinar el seu model concret de desenvolupament urbà. El TRLSRU, que recull el que va iniciar la llei del sòl estatal 6/1998, prescindeix de la tècnica urbanística de la classificació del sòl i regula dues situacions bàsiques del sòl: terrenys en situació de sòl rural i terrenys en situació de sòl urbanitzat.4 De l’article 11 a l’article 17, el TRLSRU regula les facultats, els deures i les càrregues per als propietaris, inherents a la propietat del sòl, això és, a l’estatut jurídic de la propietat del sòl, en funció de si el sòl és urbanitzat o rural. D’acord amb la disposició addicional primera.2 TRLUC català, en situació bàsica de sòl urbanitzat hi ha, en tot cas: • (a) Els terrenys classificats pel planejament urbanístic general com a sòl urbà consolidat que compleixen els requisits que estableix l’article 30 de la Llei d’urbanisme, o que tenen aquesta condició d’acord amb la disposició transitòria cinquena.1 de la Llei d’urbanisme, en disposar dels serveis urbanístics bàsics que estableix l’article 27.1 de la mateixa Llei. 4 Aquesta classificació ha estat recollida, en l’ordenament urbanístic català, pel TRLUC, en què la disposició addicional primera preveu dues situacions bàsiques del sòl: el sòl rural i el sòl urbanitzat.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=