Temari de proves selectives 2026 148 PLANEJAMENT GENERAL I PLANEJAMENT DERIVAT El TRLUC reserva el títol III (articles 55 a 115) al tractament legal dels plans urbanístics, amb una estructura de quatre capítols: • Capítol I. Estableix la tipologia del planejament urbanístic i en detalla les funcions i el contingut documental. • Capítol II. Regula la formulació i la tramitació de les figures de planejament urbanístic. Es divideix en cinc seccions: actes preparatoris, atribució de competències, terminis de formulació i procediment, vigència i revisió, iniciativa i col·laboració dels particulars. • Capítol III. Relatiu als efectes de l’aprovació de les figures de planejament urbanístic. Es divideix en tres seccions: publicitat, executorietat i obligatorietat, efectes del planejament sobre les construccions i els usos preexistents i legitimació de les expropiacions per raons urbanístiques. • Capítol IV. Conté un únic precepte en matèria de valoracions i supòsits indemnitzatoris. En desenvolupament del TRLUC, el RLUC dedica el títol IV al planejament urbanístic. Cal tenir en compte que el reglament es va dictar en desenvolupament del Text refós aprovat mitjançant el Decret Legislatiu 1/2005, i no en desenvolupament del vigent TRLUC. Tot i que el Decret Legislatiu 1/2005 ja no és vigent, perquè va ser derogat pel TRLUC, el reglament sí que es manté, per previsió expressa de la disposició transitòria divuitena del TRLUC, en tot allò que no s’hi oposi i mentre no s’aprovi la corresponent disposició reglamentària ajustada al Text refós vigent. L’article 55 TRLUC distingeix dues categories de plans urbanístics, el planejament general i el derivat. El planejament general té assignada la missió d’establir unes directrius o una ordenació bàsica de l’espai amb l’objectiu que sigui desenvolupada amb precisió i detalladament pels altres plans generals o per plans derivats de rang inferior. Formen part del planejament urbanístic general els plans directors urbanístics, els plans d’ordenació urbanística municipal, els programes d’actuació urbanística municipal i les normes de planejament urbanístic. Així doncs, en la Llei catalana, la planificació urbanística abasta no tan sols els plans urbanístics municipals, sinó també el pla director urbanístic, una figura que tradicionalment s’havia encabit en el concepte macrourbanístic d’ordenació del territori. El planejament derivat concreta les determinacions del planejament general i en programa l’execució a través dels instruments de gestió corresponents, que comprenen els plans parcials urbanístics, els plans parcials de delimitació, els plans de millora urbana i els plans especials urbanístics: a. Sigui quin sigui el nom concret que, segons la legislació urbanística, adopten els instruments de planejament general, tots comparteixen les següents característiques, que els fan una peça clau dins el sistema de planejament: • Caràcter originari: la seva formació no requereix la preexistència de cap tipus de pla, però són necessaris perquè, sense, no es produeix el desenvolupament successiu del planejament. • Són els únics plans que poden classificar el sòl, i també el qualifiquen i el desenvolupen, alhora que concreten, en més o menys mesura, el contingut del dret de propietat sobre seu en cada part del territori objecte d’ordenació.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=