Temari de proves selectives 2026 153 • Relació d’actuacions programades. • Calendari d’execució. • Avaluació econòmica i financera. • Estudis complementaris que escaiguin. • Plànols d’informació, de delimitació i, si escau, plànols d’ordenació i normes per aplicar-los. Abans d’entrar a analitzar les normes de planejament urbanístic, com a últim instrument de planejament general cal parlar dels anomenats “estàndards urbanístics”, és a dir, d’aquells condicionaments d’incorporació obligada al planejament urbanístic general, la inobservança dels quals portaria, si s’escau, a la nul·litat del pla. Els estàndards són fórmules de quantificació dels metres quadrats que, destinats a dotacions, es consideren suficients per satisfer les exigències socials. Solen consistir en la reserva d’una proporció de sòl, tant urbà com urbanitzable, a través d’índexs numèrics que prenen com a referència el nombre d’habitants d’un espai concret o el sostre edificable. Aquestes reserves tenen el caràcter de mínims, cosa que permet als plans augmentar la proporció de sòl, si es considera necessari, i han de ser assumides de forma gratuïta pels propietaris de l’àmbit d’actuació, atès que és una obligació inherent al contingut del dret de propietat des de l’òptica de la funció social que compleix. L’article 9 TRLUC marca una sèrie de directrius per al planejament urbanístic: • Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació davant dels riscos naturals i tecnològics. • És prohibit d’urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres espais de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, deixant de banda les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscos. • El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial i el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents en l’entorn. • El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. • La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys a conseqüència d’un incendi no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable, la qual s’ha de mantenir durant el termini previst en la legislació en matèria de sòl, llevat que el canvi de classificació estigués previst en un instrument de planejament urbanístic pendent d’aprovació que ja hagués estat objecte d’avaluació ambiental favorable. • Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent. • Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució al territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=