Temari de proves selectives 2026 156 • Concreten la densitat neta d’habitatges, expressada en nombre d’habitatges per la superfície de sostre edificable amb aprofitament destinat a ús residencial. • Defineixen la parcel·la mínima indivisible respecte a cada una de les zones previstes. • Reserven sòl privat de cada zona, tant en superfície com en subsol de places d’aparcament. • Regulen els usos i els paràmetres de l’edificació que han de permetre l’atorgament de llicències. • Assenyalen les alineacions i les rasants. Defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums. El pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. L’article 80.f i g RLUC fa referència als elements compositius de l’ordenació prevista, a l’ordenació volumètrica obligatòria o a les alternatives d’ordenació volumètrica. Els principals sistemes d’ordenació són els següents: o Sistema d’alineació de vials o edificis entre mitgeres: les edificacions ocupen tota l’amplada del carrer i són contigües, unides per parets mitgeres comunes. Si el pla ho admet, hi ha la possibilitat de recular la línia d’edificació respecte a la de l’alineació del carrer. Els plans dibuixen unes illes que compten amb l’alineació exterior del carrer i l’alineació interior, delimitada dins de cada illa per la profunditat edificable que configura un pati interior de l’illa (no edificable o edificable en planta baixa). L’espai entre l’alineació exterior i l’alineació interior és la superfície edificable. Els paràmetres de l’edificació es concreten en l’alineació del carrer en una longitud mínima de façana, l’alçada reguladora, atenent a l’amplada del carrer, que determina el nombre de plantes (normalment a raó de tres metres per planta), i una fondària màxima. Aquest sistema s’aplica normalment als nuclis antics de ciutats i poblacions. o Sistema d’edificació aïllada. L’edificació prevista en la respectiva parcel·la té atribuït un volum constructiu que es determina segons l’índex d’edificabilitat neta assignada pel pla, el percentatge d’ocupació i la distància respecte al carrer i a les parcel·les veïnes. Els paràmetres d’aquest sistema solen ser la parcel·la mínima, la façana mínima, el percentatge d’ocupació i l’alçada reguladora. Al voltant de l’edificació, existeixen espais lliures privats la superfície dels quals es dedueix, negativament, del percentatge d’ocupació. Es tracta d’un sistema més modern, que s’expressa tant en la construcció de cases unifamiliars com de blocs plurifamiliars. o Sistema de definició volumètrica específica. El planejament determina directament la volumetria de l’edifici o del complex immobiliari a través de l’àrea de moviment o el perímetre dels edificis, l’alçada, etc. Cal, però, que el planificador no estableixi uns paràmetres rígids que limitin la imaginació del projectista de l’edificació. o Sistemes híbrids: illes tancades, per definició volumètrica, cases en filera, volumetria aïllada en parcel·la. Defineixen els elements positius de l’ordenació prevista, com l’alçada màxima, el nombre de plantes, l’ocupació màxima de parcel·la, les reculades, etc. Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques a què fa referència l’apartat 2 de l’article 72. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb un grau suficient de detalls per permetre’n l’execució immediata, avaluar-ne el cost, preveure les etapes d’execució per a cada polígon d’actuació urbanística i establir uns criteris i un pressupost orientatiu
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=