Temari de proves selectives 2026 177 llicència, o bé l’Administració, d’ofici, pot decidir sobre les modificacions que hi hauria d’introduir, i en el mateix procediment es decideix sobre la indemnització. L’article 115.7 TRLUC regula el supòsit específic en què s’acordi la suspensió de l’atorgament de llicències de l’article 73 TRLUC per modificació o revisió del planejament. En aquest cas, es pot plantejar la indemnització del cost dels projectes i, si escau, es pot sol·licitar el reintegrament de les taxes municipals, si els projectes esdevenen ineficaços, en tot o en una part, com a conseqüència de les noves determinacions que pugui contenir el planejament urbanístic que s’aprovi definitivament. b. Indemnització per limitacions singulars (article 48.b TRLSRU) Com a principi general, l’ordenació de l’ús dels terrenys i de les construccions no confereix drets indemnitzatoris, però quan es tracti de vinculacions singulars que suposin una restricció particularitzada del contingut normal de la propietat per garantir interessos públics, cal preveure una compensació. En cas contrari, s’infringiria el principi d’igualtat de càrregues públiques. Es poden distingir dos supòsits de vinculacions singulars: • Imposició de vinculacions singulars adreçades a la conservació d’edificis que excedeixin dels deures legals. Es reconeix el dret d’indemnització per les ordenacions que imposin vinculacions o limitacions singulars amb vista a la conservació d’edificis en allò que excedeixin dels deures legalment establerts. L’expressió “quan excedeixin dels deures legals” és un concepte jurídic indeterminat que doctrina i jurisprudència han interpretat en nombroses sentències, en què han distingit la línia divisòria entre el que és i el que no és indemnitzable, i han acabat establint que el deure de conservació de qualsevol propietari es troba dins del que seria l’exigència de conservació d’una propietat per mitjans normals. Tot el que excedeixi d’aquests mitjans és indemnitzable. • Vinculacions o limitacions singulars que comportin restricció de l’aprofitament urbanístic i no puguin ser objecte de distribució equitativa entre els interessats. L’ordenament urbanístic descansa sobre el principi bàsic de distribució equitativa, entre els interessats, dels beneficis i de les càrregues derivades del planejament. Quan no sigui possible efectuar aquesta distribució equitativa de les càrregues dins dels procediments que estableix la Llei (reparcel·lació, compensacions, etc.), atès que s’individualitza el sacrifici patrimonial i recauen sobre un determinat propietari unes càrregues que no recauen sobre d’altres en la mateixa situació, neix el dret a indemnització. També cal que aquestes vinculacions o limitacions singulars provoquin una restricció en l’aprofitament urbanístic. Ara bé, com ha assenyalat reiteradament la jurisprudència, és necessària una valoració minuciosa de les circumstàncies concurrents en cada cas per apreciar l’existència o no de lesió o dany indemnitzable, atès que la restricció de l’ús o de la intensitat de l’aprofitament no necessàriament genera una valoració inferior en el mercat. c. Altres supòsits indemnitzatoris Denegació improcedent de llicències: • Si l’Administració denega una llicència de forma improcedent, es genera un supòsit d’acte administratiu invàlid i n’escau l’anul·lació. Els danys i perjudicis ocasionats per l’acte denegatori han de ser indemnitzats. • Responsabilitat patrimonial per atorgament de llicència il·legal. • En el supòsit en què s’atorga llicència amb infracció de l’ordenament jurídic vigent. L’anul·lació de la llicència determina el dret a indemnització, tant si s’anul·la d’ofici com per via de recurs.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=