Temari de proves selectives 2026 208 Quant al sistema de fonts regulador de l’expropiació en l’àmbit urbanístic, tal com va quedar establert després de la STC 61/1997, l’expropiació del dret de propietat, quan té lloc en l’àmbit d’una actuació de transformació urbanística, es regeix pel que disposen la Llei de sòl estatal, la legislació urbanística autonòmica i, amb caràcter supletori, la legislació sobre expropiació forçosa. D’acord amb el criteri que estableix la STC 61/1997, de 20 de març, les competències estatals en matèria expropiadora fan referència a les determinacions relatives al procediment de garanties expropiatòries, motiu pel qual les previsions que conté el TRLSRU (títol VI, “Expropiació forçosa i responsabilitat patrimonial”) expliciten que cal: • Declarar l’afectació implícita derivada de l’aprovació dels plans. • Possibilitar el pagament del preu just amb terrenys, sotmesa al consentiment previ dels propietaris afectats. • Regular l’ocupació i la inscripció en el Registre de la Propietat. • Regular, amb gran amplitud, el dret de reversió i de retaxació. • Pensar en els supòsits indemnitzatoris. L’article 42 TRLSRU regula el règim de les expropiacions per raó de l’ordenació territorial i urbanística, i els articles 43 i 44 contenen els aspectes relatius a la determinació del preu just i el procediment per a la inscripció registral de l’ocupació i els seus efectes: “L’expropiació per raó de l’ordenació territorial i urbanística pot aplicar-se per a les finalitats previstes en la legislació reguladora d’aquesta ordenació, de conformitat amb el que disposen aquesta llei i la Llei d’expropiació forçosa.” L’aprovació dels instruments de l’ordenació territorial i urbanística que determini la legislació reguladora corresponent ha de comportar la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació dels béns i els drets corresponents quan aquests instruments habilitin per a la seva execució i aquesta hagi de produir-se per expropiació. A Catalunya, la regulació de les expropiacions en l’àmbit urbanístic és en els articles 109 i següents TRLUC. L’article 109 regula l’efecte legitimador d’expropiacions que té l’aprovació d’un pla urbanístic, d’un projecte d’urbanització o d’un projecte de delimitació de sòl per al patrimoni públic. La seva aprovació comporta la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys i els edificis afectats amb finalitats d’expropiació, d’imposició de servituds o d’ocupació temporal dels terrenys. L’article 110 TRLUC regula els supòsits que legitimen l’expropiació per raons urbanístiques: a. Expropiació com a sistema d’actuació per a l’execució del planejament urbanístic en el marc d’un polígon d’actuació urbanística o d’un sector de planejament urbanístic derivat, d’acord amb el que estableixen els articles 152 a 155. L’Administració expropiant és l’Administració actuant amb potestat expropiatòria que té encomanada l’execució del planejament que dona lloc a l’expropiació. Per dur a terme l’expropiació efectiva, l’Administració expropiant pot utilitzar les següents fórmules de gestió (article 155 TRLUC): gestió indiferenciada; gestió mitjançant entitat de dret públic o una societat privada de capital íntegre de l’ajuntament; encomanda o encàrrec, mitjançant conveni de col·laboració interadministrativa amb altres Administracions Públiques territorials o amb una entitat de dret públic o societat privada de capital íntegre d’una altra Administració Pública territorial, i, finalment, a través de concessionari, prèvia aprovació d’un projecte de bases per a l’adjudicació de la concessió mitjançant concurs.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=