Temari de proves selectives 2026 207 b. Ocupació directa (s’ha explicat en el tema 33 com a actuació aïllada) L’article 156 TRLUC regula l’ocupació directa, és a dir, l’obtenció, per part de l’ajuntament, dels terrenys afectats pel planejament en sistemes generals o locals que han d’incorporar-se per cessió obligatòria al domini públic. L’ocupació directa de terrenys per part de l’Administració esdevé anticipada i consisteix en una permuta d’aquests terrenys per al seu aprofitament en un determinat àmbit d’actuació. A diferència de l’expropiació forçosa, l’ocupació directa no suposa costos de cap mena per a l’Administració. El pagament als propietaris dels terrenys ocupats es fa mitjançant la transferència de l’aprofitament corresponent a sectors o polígons d’execució futura. El propietari dels terrenys ocupats anticipadament, passats quatre anys des de l’atorgament de l’acta d’ocupació directa sense que s’hagi aprovat definitivament l’instrument reparcel·lador corresponent, pot demanar a l’Administració que sigui expropiat i se li faci efectiu el preu just. c. Expropiació i reparcel·lació ulterior En el supòsit de terrenys reservats per a sistemes urbanístics de titularitat pública i compresos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació, però en què calgui avançar l’obtenció de la titularitat pública, i l’ocupació directa de l’article 156 TRLUC no sigui suficient, també es pot efectuar una actuació aïllada expropiadora, cas en què l’Administració adquirent se subroga en els drets i deures de la persona que n’era propietària (article 34.7 TRLUC). d. Expropiació com a sistema d’actuació Un altre mitjà per adquirir terrenys per a sistemes generals i locals, sempre que aquests terrenys no siguin compresos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació, és l’actuació expropiadora (article 34.8 TRLUC). Finalment, els sistemes generals que, excepcionalment, formen part del sòl no urbanitzable, segons l’article 32 TRLUC, han de ser adquirits per expropiació. No tindria sentit una actuació sistemàtica en sòl no urbanitzable. EL SISTEMA D’EXPROPIACIÓ. PECULIARITATS DE LES EXPROPIACIONS URBANÍSTIQUES En primer lloc, és convenient destacar el caràcter singular que té la institució de l’expropiació forçosa quan es produeix en l’àmbit d’una actuació urbanística. L’expropiació urbanística se separa del règim general establert per a les expropiacions en pràcticament tots els aspectes —causa, finalitats, procediment expropiatori, criteris de valoració...—, i també en la regulació en conjunt, que cada cop adquireix més entitat com a institució autònoma. La principal diferència —i la que dona origen a les altres— és la seva legitimació, ja que la causa legitimadora de l’expropiació és la seva finalitat: l’urbanisme en si mateix. Això no obstant, aquesta causa legitimadora s’interpreta de forma diferent segons els diversos corrents jurisprudencials: d’una banda, hi ha els que consideren que som davant d’una expropiació urbanística quan aquesta produeix una veritable concreció dels béns i/o drets a expropiar, i, de l’altra, els que creuen que es tracta d’una expropiació urbanística quan aquesta té lloc amb l’aprovació de l’instrument que executa l’actuació o el pla.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=