Temari de proves selectives 2026 216 LA LLICÈNCIA URBANÍSTICA. ACTES SUBJECTES A LLICÈNCIA: NATURALESA I RÈGIM JURÍDIC El TRLSRU estableix que el dret de propietat del sòl comprèn les facultats d’ús, gaudi i explotació del sòl d’acord amb l’estat, la classificació, les característiques objectives i la destinació que tingui en cada moment segons la legislació aplicable per raó de les característiques i la situació del bé, i aquestes facultats inclouen, entre d’altres, la d’edificar sobre unitat apta per a l’edificació quan l’ordenació territorial i urbanística atribueixin a aquella unitat edificabilitat per a l’ús o usos determinats i es compleixin els altres requisits i les altres condicions establerts per edificar. Qualsevol acte d’edificació requereix l’acte preceptiu de conformitat, aprovació o autorització administrativa, segons la legislació d’ordenació territorial i urbanística. Per evitar que l’ús del sòl contradigui no sols el planejament, sinó tota l’ordenació vigent, es preveu un sistema de control preventiu en què la peça central és l’exigència de llicència d’obres per a tots els actes que suposin una transformació del terreny, que no necessàriament ha de ser una transformació material o permanent, com es veurà més endavant. Naturalesa La llicència és la tècnica més utilitzada dins de l’anomenada “policia administrativa” i en exercici de la potestat de limitació de l’activitat dels particulars. És un acte de control preventiu. La llicència, en general, i la llicència urbanística, en particular, no es configuren, normalment, com a actes constitutius d’un dret, sinó com a actes declaratius d’un dret preexistent. El dret a l’edificació no neix, per tant, amb l’atorgament de la llicència, sinó que deriva del planejament, encara que condicionat al compliment dels deures d’urbanització i de cessió dels propietaris. En aquest sentit, segons Tomás Ramón Fernández, la llicència és: • Una autorització simple, ja que es limita a controlar l’activitat autoritzada. • Un acte d’autorització per operació, perquè s’exhaureix amb la realització de l’activitat autoritzada, a diferència de la llicència d’obertura d’establiments o d’activitats classificades, que són actes d’autorització per a funcionament. • Una autorització de caràcter real, que s’atorga en relació amb la finca i amb la construcció que s’hi projecta, i no quant al seu titular, de manera que un eventual canvi dels propietaris esdevé del tot irrellevant. D’aquí ve el seu caràcter transmissible. • Un acte de naturalesa reglada. La llicència s’ha de concedir o denegar segons ho exigeixi l’ordenament urbanístic aplicable; no hi ha marge, doncs, per a la discrecionalitat. L’Administració no té llibertat d’elecció i s’ha de cenyir estrictament a la comprovació de la conformitat o la disconformitat de l’activitat projectada pel sol·licitant amb les normes (o plans) vigents a les quals l’Administració sempre s’ha d’ajustar. El capítol 3 del ROAS es dedica a les llicències i a altres actes de control preventiu, i estableix que els ens locals poden exigir als ciutadans i a les Administracions Públiques l’obtenció d’una autorització o llicència prèvia a l’exercici de l’activitat en els casos previstos per la llei i per les normes que la despleguin.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=