Temari de proves selectives 2026 230 Òrgans competents en matèria de protecció de la legalitat urbanística Article 104 RPLU: Administracions competents 104.1 Correspon a l’administració municipal l’exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística vulnerada per: a. Restaurar la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat. b. Sancionar les infraccions urbanístiques. c. Determinar els danys i perjudicis causa. 104.2 L’exercici de la potestat a què fa referència l’apartat 1 també correspon al departament competent en matèria d’urbanisme respecte a les vulneracions de la legalitat urbanística que puguin ser constitutives d’infraccions greus o molt greus. En aquests casos, l’exercici de la potestat esmentada s’estén a les vulneracions concurrents que puguin ser constitutives d’infraccions lleus. 104.3 Quan es produeixi una vulneració de la legalitat urbanística que pugui ser constitutiva d’una infracció greu o molt greu, les administracions competents han d’exercir la potestat a què fa referència aquest article de manera coordinada d’acord amb: a. El principi de lleialtat institucional. b. El criteri general segons el qual l’exercici de la potestat és preceptiu i preferent per part de l’administració municipal de conformitat amb l’article 106.1. c. El criteri especial segons el qual, en sòl no urbanitzable i en terrenys que el planejament urbanístic reserva a sistemes urbanístics generals, el departament competent en matèria d’urbanisme pot exercir la potestat directament de conformitat amb l’article 106.2. Els articles 105 i 106 regulen els mecanismes de coordinació entre Administracions. Òrgans de l’Administració local En l’àmbit de l’Administració local, l’alcalde és competent en matèria de protecció de la legalitat urbanística i li correspon atorgar llicències urbanístiques, imposar sancions, dictar ordres d’execució, etc. Òrgans de l’Administració autonòmica El Departament de Polítiques Digitals i Territori exerceix la potestat de protecció de la legalitat urbanística en els supòsits següents: • Imposició de sancions greus i molt greus. • Subrogació, en el supòsit que l’òrgan municipal competent no iniciï el corresponent expedient dins dels deu dies següents a la comunicació prèvia. La STC 159/2001 estableix que la legislació autonòmica no pot configurar una autonomia local incompatible amb el marc general perfilat en els articles 137, 140 i 141 de la Constitució i per sota del llindar mínim que garanteix als ens locals la seva participació efectiva en els assumptes que els incumbeixen, motiu pel qual admet la subrogació o la substitució funcional limitada a l’actuació de què es tracti i amb un requeriment previ.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=