Temari de proves selectives 2026 243 NORMATIVA QUE S’HA D’UTILITZAR - Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local - Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 19 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals - Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions - Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de subvencions - Reial Decret 130/2019, de 8 de març, pel qual es regula la base de dades nacional de subvencions i la publicitat de les subvencions i altres ajudes públiques - Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals - Disposicions específiques que afecten subvencions finançades pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), d’acord amb el Reglament (UE) 2021/241, la seva normativa de desplegament: (Ordres HFP/1030/2021, HFP/1031/2021 i HFP/55/2023). ACTIVITAT SUBVENCIONAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES Introducció Una part important de l’activitat financera del sector públic es canalitza a través de les subvencions amb l’objecte de donar resposta, amb mesures de suport financer, a demandes socials i econòmiques de persones i entitats, públiques o privades. L’activitat subvencional s’ha d’emmarcar dins de l’activitat de foment de l’Administració Pública, entesa com una modalitat d’intervenció administrativa que consisteix a dirigir l’acció dels particulars cap a finalitats d’interès general mitjançant l’atorgament d’incentius diversos. Segons l’exposició de motius de la LGS, “des de la perspectiva administrativa, les subvencions són una tècnica de foment de determinats comportaments, considerats d’interès general, entre l’Administració pública i els particulars per a la gestió d’activitats d’interès públic”. Jordana de Pozas defineix l’acció de foment com aquella activitat administrativa adreçada a protegir o a promoure activitats, establiments o riqueses que satisfan necessitats públiques o s’estimen d’interès general, sense emprar la coacció ni crear serveis públics. Garrido Falla parteix no tant de la finalitat perseguida com de la tècnica utilitzada i defineix l’acció de foment com aquella activitat administrativa destinada a la imposició d’una sanció determinada, amb les quanties que es calculen d’acord amb la fórmula determinada en els articles 137 a 143 RPLU i les modulacions que regula, i que es dirigeix a satisfer indirectament necessitats públiques o d’interès general, i a promoure o protegir, sense emprar la coacció, les activitats d’aquells particulars o altres entitats públiques que directament les satisfan. A diferència de la definició de Jordana de Pozas, per a Garrido Falla el subjecte fomentat pot ser tant un particular com una empresa privada o entitats públiques. És, doncs, la nota de la satisfacció indirecta de necessitats públiques la que caracteritza principalment l’activitat de foment de l’Administració.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=