Temari de proves selectives 2026 47 A Catalunya, l’article 66.3 TRLMC repeteix aquesta llista de matèries i especifica que es tracta de competències pròpies dels municipis i que les lleis les han de determinar segons diversos factors: o Els principis de descentralització, autonomia, subsidiarietat i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans. o La capacitat de gestió dels municipis, amb una atenció especial a la demografia i als municipis sotmesos a règim municipal especial. o Les característiques pròpies de cada activitat pública. o El principi d’igualtat dels ciutadans en l’accés als serveis públics. D’altra banda, prèviament, en l’apartat segon del mateix article, s’estableix que els ens locals tenen competències en els àmbits de la participació ciutadana, de l’autoorganització, de la identitat i la representació locals, de la sostenibilitat ambiental i la gestió territorial, de la cohesió social, de les infraestructures de mobilitat, de la connectivitat, de la tecnologia de la informació i de la comunicació, dels abastaments energètics i de la gestió de recursos econòmics, amb l’abast que fixin el TRLMC i la legislació sectorial respectiva. Val a dir, però, que el contingut de la llista de matèries de l’article 25.2 no és homogeni. Així, hi ha funcions específiques que el legislador no pot desconèixer, com, per exemple, les de prevenció i extinció d’incendis, les de neteja viària o les de recollida i tractament de residus. Fins i tot pot dir-se que, a causa de la connexió que aquestes matèries tenen amb els serveis obligatoris municipals, s’ha d’entendre que es tracta d’una veritable atribució de competències des de la LRBRL, afirmació ratificada pel Tribunal Suprem en nombrosa jurisprudència. Això no obstant, quant a la resta de matèries de l’article 25.2, a causa de la generalitat dels termes que s’hi utilitzen, el legislador ordinari disposa d’un amplíssim marge de llibertat per assignar competències, i fins i tot pot atribuir-les com a competències delegades, sotmeses a directrius i control. Les reformes recents han matisat l’atribució de competència pròpia exigint, prèviament a l’atribució, la ponderació de la capacitat de gestió de l’entitat local, una memòria econòmica vinculant i l’avaluació d’impacte financer, així com el respecte als principis de no duplicitat competencial i la prohibició d’atribució simultània de la mateixa matèria a diferents Administracions. • Finalment, l’article 26 LRBRL preveu un àmbit competencial obligatori per a tots els municipis en funció del seu nombre d’habitants (serveis mínims). Aquest àmbit és molt similar al que estableix l’article 67 TRLMC. Els ens locals poden plantejar al TC el “conflicte en defensa de l’autonomia local”, en què poden impugnar la manca d’assignació de competències municipals, així com conflictes a l’hora d’exercir-les. Tornant a les competències, el municipi, a més de poder executar-les per si mateix, sigui intervenint en l’activitat dels administrats o mitjançant tècniques de foment de la iniciativa privada, també pot: Associar-se amb altres municipis per crear mancomunitats, com preveu l’article 44 LRBRL, o bé associar-se amb altres Administracions Públiques a través de la fórmula dels consorcis, que preveuen els articles 87 LRBRL i 69 i 110 TRRL. Prestar serveis per mitjà d’entitats supramunicipals: comarques, àrees metropolitanes o la província. Delegar l’exercici de les competències a les Administracions estatal o autonòmica o a altres municipis o entitats locals.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=