Temari de proves selectives 2026 52 Per dur a terme aquestes activitats, els municipis poden exercir les potestats d’execució que no hagin estat atribuïdes per la legislació a altres Administracions Públiques, inclosa, si escau, la de dictar reglaments interns d’organització dels serveis corresponents. Finalment, les entitats locals, per mitjà d’acord, poden assumir la realització d’obres o la gestió de serveis de l’Estat —o, si escau, col·laborar-hi—, inclosos els de la Seguretat Social, a través de les formes de gestió previstes per les lleis i, en tot cas, mitjançant consorci o conveni. ELS SERVEIS MÍNIMS OBLIGATORIS Concepte de servei públic La configuració legal del servei públic local en l’ordenament jurídic espanyol l’efectua l’article 85 LRBRL, que diu: “Són serveis públics locals els que es presten a les entitats locals en l’àmbit de les seves competències.” Ja s’ha indicat que les competències de les entitats locals són les enumerades en la clàusula de capacitació general que suposa l’article 25 LRBRL i en la llista de matèries de l’article 25.2, o bé matèries complementàries de les anteriors o delegades per altres Administracions Públiques (arts. 27 i 28 LRBRL). Però, igual que l’article 25.2 conté un mandat de la LRBRL al legislador sectorial, l’article 26 LRBRL estableix uns estàndards mínims de prestació de serveis públics fonamentals en tot el territori espanyol (article 158.1 CE) i assigna al municipi la responsabilitat primària de garantir-ne la prestació. Conté, doncs, un mandat als ajuntaments perquè assegurin als veïns la prestació de serveis fonamentals. Segons l’article 26 LRBRL, els municipis, per si mateixos o associats, han de prestar, en tot cas, els serveis següents: • En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població, pavimentació dels vials públics i control d’aliments i begudes. • En els municipis amb població superior a 5.000 habitants: a més, parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus. • En els municipis amb població superior a 20.000 habitants: a més, protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d’incendis i instal·lacions esportives d’ús públic. • Específicament per a Catalunya, l’article 67 TRLMRLC afegeix que aquests municipis, en matèria de protecció civil, han d’elaborar els plans bàsics d’emergència municipal i els plans d’actuació i els plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el finançament ha d’incloure els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris. • En els municipis amb població superior a 50.000 habitants: a més, transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi ambient. • En els municipis de menys de 20.000 habitants, la Diputació provincial o l’ens equivalent coordina aquesta prestació. Es pot optar per formes de gestió conjunta o fins i tot la Diputació provincial o ens equivalent pot assumir-la directament, sempre d’acord amb criteris d’eficiència econòmica i repercutint el cost segons l’ús.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=