Temari de proves selectives 2026 53 L’article 67 TRLMC afegeix el servei de transport adaptat que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat reduïda. També han de prestar aquest servei tots els municipis que siguin capital de comarca. Això no obstant, els municipis podran sol·licitar la dispensa de l’obligació de prestar els serveis mínims a la respectiva CA quan els resulti impossible o molt difícil de complir l’establiment o la prestació d’aquests serveis. La Diputació ha de cooperar a l’efectivitat dels serveis municipals, preferentment dels obligatoris (arts. 31.2.a i 36.1.a LRBRL). Els municipis poden sol·licitar, a la Comunitat Autònoma respectiva, la dispensa de l’obligació de prestar els serveis mínims que els corresponguin quan, per les seves característiques peculiars, els resulti impossible o molt difícil de complir l’establiment o la prestació d’aquests serveis (article 26.2 LRBRL). A Catalunya, els articles 68 i 69 TRLMC, referents a la dispensa de la prestació de serveis, estableixen que, si l’establiment o la prestació de serveis a què es refereix l’article 67 resulta impossible o molt difícil de complir, els municipis poden sol·licitar al Govern de la Generalitat la dispensa de l’obligació de prestar-los. En aquest cas, correspon a la comarca prestar els serveis municipals obligatoris. Tanmateix, aquesta intervenció de la comarca no és necessària quan la dispensa es justifica en la innecessarietat de la prestació del servei, d’acord amb les característiques particulars del municipi. En aquest cas, a la sol·licitud de dispensa s’hi ha d’ajuntar el resultat de la informació pública que prèviament ha de donar el municipi. La sol·licitud de dispensa ha de ser objecte d’informe del consell comarcal i de la Diputació provincial corresponents. D’altra banda, en la instrucció de l’expedient de dispensa s’han de demanar els informes necessaris per determinar les característiques econòmiques i financeres del servei i les característiques tècniques per prestar-lo adequadament. La resolució del Govern de la Generalitat s’ha de produir en el termini de tres mesos des de la tramesa de l’expedient (si no es tramet en aquest termini, produeix efectes desestimatoris) i ha de determinar: • L’Administració que ha d’assumir el servei. • Les aportacions econòmiques municipals que són necessàries per cobrir la totalitat del cost del servei quan la dispensa és deguda a causes tècniques, o per cobrir parcialment el cost del servei quan és deguda a causes econòmiques. Finalment, pel que fa a la dispensa de prestació de serveis mínims en l’àmbit de Catalunya, no és necessari instruir un expedient en els supòsits següents: • Municipis que, per insuficiència de capacitat financera, per l’especial estructura del territori i dels assentaments de la població o per altres causes tècniques, no poden establir o prestar adequadament o eficientment els serveis mínims de la seva competència. • Municipis en què les partides pressupostàries per retribuir les funcions públiques necessàries constitueixen més del 50% de la seva capacitat financera. • Municipis de població disseminada o configurats per diferents nuclis de població, sempre que cap nucli no agrupi més de cinquanta habitants.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=