Temari de proves selectives 2026 147 La revisió d’actes nuls Els motius de nul·litat s’enuncien en l’article 217 LGT de forma anàloga als motius de nul·litat de ple dret de l’article 47 LPAC: • Es pot declarar la nul·litat de ple dret dels actes dictats en matèria tributària, així com de les resolucions dels òrgans economicoadministratius que hagin exhaurit la via administrativa o que no hagin estat objecte de recurs dins el termini corresponent, en els casos següents: o Quan lesionin els drets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional. o Quan hagin estat dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. o Quan tinguin un contingut impossible. o Quan siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’infracció penal. o Quan hagin estat dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert per fer-ho o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats. o Actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídic pels quals s’adquireixin facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los. o Qualsevol altre que estableixi expressament una disposició de rang legal. La declaració de nul·litat es pot iniciar per acord de l’òrgan que va dictar l’acte o del seu superior jeràrquic, o bé a instància de l’interessat. Sigui com sigui, l’òrgan competent per resoldre és el mateix òrgan que ha dictat l’acte viciat de nul·litat o el seu superior jeràrquic. La declaració de nul·litat requereix el dictamen de la comissió jurídica assessora. Es pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds formulades pels interessats, sense que sigui necessari reclamar dictamen de l’òrgan consultiu quan l’acte no sigui ferm en via administrativa o la sol·licitud no es basi en alguna de les causes de nul·litat o manifestament no tingui fonament, i també quan s’hagin desestimat, per raons de fons, altres sol·licituds substancialment iguals. El termini màxim per notificar resolució expressa és d’un any des que l’interessat presenti la sol·licitud o des que se li notifiqui l’acord d’iniciació d’ofici del procediment. El transcurs del termini que preveu el paràgraf anterior sense que s’hagi notificat resolució expressa produeix els efectes següents: • La caducitat del procediment iniciat d’ofici, sense que això impedeixi que es pugui iniciar de nou un altre procediment posteriorment. • La desestimació per silenci administratiu de la sol·licitud, si el procediment s’ha iniciat a instància de l’interessat. La resolució expressa o presumpta o l’acord d’inadmissió a tràmit de les sol·licituds dels interessats exhaureixen la via administrativa.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=