Temari de proves selectives 2026 148 Declaració de lesivitat Tots els altres actes favorables a l’interessat que infringeixin l’ordenament jurídic sense constituir vici de nul·litat poden ser declarats lesius per a l’interès públic a fi de procedir a la seva posterior impugnació en via contenciosa administrativa (art. 218 LGT). L’Administració pot declarar lesius per a l’interès públic els seus actes i les resolucions favorables als interessats que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic abans que transcorrin quatre anys des de la notificació de l’acte administratiu. La regla general és que l’Administració no pugui anul·lar en perjudici dels interessats els seus propis actes i resolucions llevat que es tracti d’actes i resolucions nuls de ple dret o de simple rectificació d’errors. Malgrat això, es permet la possibilitat d’utilitzar la declaració de lesivitat per continuar després la impugnació de l’acte en via jurisdiccional. La declaració de lesivitat no és una via de revisió pròpiament dita, sinó un procediment previ a la revisió, que es produirà en la via contenciosa administrativa. La declaració de lesivitat no es pot adoptar un cop transcorreguts quatre anys des que es va notificar l’acte administratiu, i exigeix la prèvia audiència de tots els qui apareguin com a interessats en el procediment. La revocació La revocació d’ofici dels actes administratius en benefici dels interessats és regulada, en termes generals, en l’article 109 LPAC, i s’introdueix en l’àmbit tributari i financer en general a partir de la LGT, que la regula expressament en l’article 219. Mitjançant la revocació s’intenta depurar l’actuació administrativa, per impuls de la mateixa Administració, d’aquells actes que, en un examen posterior, es considerin improcedents o contraris a l’ordenament jurídic. Tot i que es tracti d’una facultat discrecional, és una via de revisió inspirada en el respecte al principi de legalitat, que es pot apreciar sense que l’interessat l’hagi d’invocar. A més, la revocació es presenta com a mitjà per disminuir la litigiositat en fer innecessari el recurs o eliminar l’acte en relació amb el qual ja s’ha plantejat una impugnació. L’article 219 LGT diu que l’Administració tributària pot revocar els seus actes en benefici dels interessats quan es consideri que hi concorre algun dels motius següents: • Infracció manifesta de la llei. • Circumstàncies sobrevingudes que afecten una situació jurídica particular i posen de manifest la improcedència de l’acte dictat. • La tramitació del procediment ha produït indefensió als interessats. La revocació no pot constituir, en cap cas, dispensa o exempció no permesa per les normes tributàries, ni pot ser contrària al principi d’igualtat, a l’interès públic o a l’ordenament jurídic. La revocació només és possible mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció. El procediment de revocació s’inicia sempre d’ofici, i és competent per declarar-la l’òrgan que es determini reglamentàriament, que ha de ser diferent de l’òrgan que va dictar l’acte. En l’expedient es dona audiència als interessats, i s’hi ha d’incloure un informe de l’òrgan amb funcions d’assessorament jurídic sobre la procedència de la revocació de l’acte.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=