Temari de proves selectives 2026 249 • En relació amb la funció de fiscalització, i en virtut dels articles 136 CE i 1.1 LOTCo, el Tribunal de Comptes és el “suprem òrgan fiscalitzador”, cosa que en cap cas no suposa, però, l’exclusió d’altres òrgans fiscalitzadors del sector públic en general i de les corporacions locals en particular. Les conclusions de la sentència esmentada respecte a aquesta funció són les següents: o Tot i que la funció fiscalitzadora del Tribunal de Comptes es pot estendre a tot el sector públic, incloses les corporacions locals, l’àmbit principal i preferent del seu exercici és el de l’activitat financera de l’Estat i del sector públic estatal. o Malgrat que el Tribunal de Comptes és l’organisme fiscalitzador de l’activitat financera pública, no ha de ser necessàriament l’únic. El que exigeix l’article 136.1 CE és que, si hi ha diversos òrgans fiscalitzadors, el Tribunal de Comptes mantingui respecte a aquests òrgans una relació de supremacia. o El control financer de les corporacions locals per part d’aquests òrgans tampoc no contradiu l’article 136.1 CE mentre la relació que hi mantingui el Tribunal de Comptes sigui l’esmentada, de supremacia. o Per tot això, la competència que es pugui atribuir a aquests òrgans fiscalitzadors sobre les corporacions locals no exclou la que pugui correspondre al Tribunal de Comptes, ni hi és incompatible, sobre les mateixes Administracions Públiques. En tot cas, aquesta activitat fiscalitzadora no pot interferir en l’autonomia que l’article 137 CE reconeix als ens locals, ja que el principi d’autonomia és compatible amb l’existència d’un control de legalitat sobre l’exercici de les competències d’aquests ens realitzat tant per l’Estat com per les Comunitats Autònomes, en els casos i en les formes determinats legalment. Tot i així, no poden ser controls genèrics i indeterminats que situïn les entitats locals en una posició de subordinació o dependència quasi jeràrquica respecte a l’Administració estatal o autonòmica. Han de ser, doncs, controls de caràcter concret, que han de referir-se normalment a supòsits en què l’exercici de les competències de l’entitat local incideixi en interessos generals concurrents amb els de l’ens que exerceix el control (STC 4/1981 i STC 27/1987). LA RESPONSABILITAT COMPTABLE: CONCEPTE I RÈGIM JURÍDIC La funció jurisdiccional del Tribunal de Comptes L’article 2.b) LOTCo disposa que la funció jurisdiccional s’estén a l’enjudiciament de la responsabilitat comptable en què incorrin els qui tinguin a càrrec seu el maneig de fons i efectes públics. Segons l’article 15 LOTCo, els subjectes que efectuen el maneig de fons i efectes públics són els qui recapten, intervenen, administren, custodien o utilitzen fons o efectes públics. Per la seva part, l’art. 38.1 de la mateixa Llei delimita la responsabilitat comptable dels subjectes esmentats quan, per acció o omissió contrària a la llei, originin menyscapte dels fons o efectes públics, de manera que resten obligats a la indemnització dels danys i perjudicis causats. La responsabilitat comptable, segons la doctrina dominant, constitueix una varietat dins el gènere comú de les responsabilitats de les autoritats i els funcionaris en l’exercici dels seus càrrecs, i és prevista, amb caràcter general, per a totes les administracions, en la Llei de procediment administratiu comú i en la Llei de règim jurídic del sector públic.
RkJQdWJsaXNoZXIy MzkyOTU=